«Açò que acabes de dir-me,/ tu solament ho pots creure. / No cultivis la mentida / i creu en les coses certes. / -Què hi fa que sigui mentida, /si la mentida és poètica!». Els versos del forneller Gumersind Riera, en la represa de la poesia en català de la postguerra menorquina, a L’illa canta (1973) és una invitació a acceptar falsedats. Tal vegada podríem acceptar-ho igualment si la mentida fos d’aquelles anomenades ‘piadoses’? Però i les altres, les que ens engolim dia sí, dia també? No sols les polítiques, que es mouen en el terreny de les simulacions o jugar de farol, com la de l’honorable Tarradellas, després de gatinyar-se amb el president Suárez, assegurant que la reunió havia estat un èxit. D’altres.
«Miquel Zabalza morí ofegat al riu Bidasoa un dia de novembre de 1985 quan intentava fugir de la policia en el reconeixement d’un amagatall d’ETA»: veritat oficial. La família del conductor d’autobús i el seu entorn deia altrament. Si estava engrillonat quan el van treure de l’aigua, com hauria pogut fugir? S’havia tirat al riu, i no sabia nedar? Va morir per tortura mentre l’interrogaven a la caserna d’Intxaurrondo: oficialment, mentida. Però trenta-cinc anys després, una vegada s’ha pogut escoltar l’enregistrament de la conversa entre el coronel Perote del CESID (avui CNI) i el capità Gómez de la Guàrdia Civil, resulta que la veritat oficial era falsa.
Recentment, amb motiu de les eleccions catalanes del passat 14-F, també s’han destapat coses. Van dir «per la via pacífica es pot parlar de tot». Però els jutges ordenen que no es pot parlar de segons què: l’autodeterminació a Catalunya, no; la Monarquia: a favor sí, en clau crítica no. «El sobiranisme? –Un invent de quatre dirigents de la burgesia per tapar la corrupció. L’independentisme? Un suflé, que no passa del 15 per cent...», (després) del 50 per cent. Però, ara, aquest 52 per cent no val res? No importa que els partits unionistes es quedin enfora d’aquest xifra i que, en conjunt, hagin retrocedit en vots i en escons al Parlament? Ara diuen que és igual el percentatge perquè un referèndum no entra en la Constitució...
Entre ERC i JxC governaran per a una «part» de Catalunya, diuen PSOE, C’s i PP; però ells, els partits del 155, si governessin, per a quina ‘altra part’ ho farien? Per a tothom...?
És ver o no que ningú pot esser lliure si no té l’existència material garantida?
