De democràcia, la justa

Rodríguez Galindo no només va ser cap de torturadors a Intxaurrondo, sinó que ell mateix també practicà aquesta xacra. Açò no li va impedir acumular condecoracions i arribar a general. El Govern de Zapatero l'excarcerà el 2004 al·legant motius de salut. Ha mort de covid el 13 de febrer d'enguany. Havia passat cinc anys de presó per una condemna del Tribunal Suprem a 75 anys. Els indults als colpistes del 23-F queden enfora: quaranta anys.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

A més, des de 1996 fins al 2017 el govern espanyol havia indultat 227 condemnats per delictes de corrupció (la majoria per prevaricació i malversament). Aznar en concedí 141, Zapatero, 65 i Rajoy en aquell moment en duia 11. Objectivament és així.

La Fiscalia s'oposa a l'indult per als presos (polítics) catalans, que des d'algunes instàncies s'ha adreçat al govern de coalició, diu que ho fa per «no apreciarse razones de justicia, equidad o utilidad pública». Demanem-nos quines ‘raons de justícia, equitat o utilitat pública' devien apreciar en els casos abans esmentats?

«Hem vist que han fet tancar a la presó hòmens plens de raó» cantava Raimon allà pels anys 60 del segle passat. El cantant de Xàtiva ens convidava amb la seva veu valenta a dir «No. Diguem no. Nosaltres no som d'eixe món!». Avui, 60 anys després, què passa en aquesta democràcia plena de forats, d'albellons de clavegueres? Passa que aquell ciutadà, que en la seva etapa de rei d'Espanya era inviolable, que avui és resident d'un país fora d'aquell on se li atorga categoria d'Emèrit; el Cap d'Estat que per Nadal assegurava que la Justícia és igual per a tothom, de moment observam com allò que deia no es confirma. Però mentir no és problema en una democràcia sui generis. Aquí ho podem veure a diari.