Més enllà des guanyador de ses eleccions nord-americanes, Joe Biden, fins i tot de ses acusacions de frau electoral per part de s'expresident, Donald Trump, aquesta campanya electoral mos ha deixat una sèrie de fets insòlits que han passat quasi desapercebuts per molts de ciutadans i per sa majoria de medis de comunicació. No estic rallant des lamentable espectacle que van protagonitzar es centenars de banaules que van entrar per la força en es Capitoli, fet trist i repudiable que va acabar tràgicament amb sa mort de quatre persones. Una feta que recorda aquell Rodea el congreso -inicialment, Ocupa el Congreso- a finals d'octubre de 2016 per impedir sa investidura de Mariano Rajoy. Llavores, es líder de Podemos, Pablo Iglesias, va afirmar que «Es saludable que los ciudadanos ejerzan sus derechos civiles». Ara, reconvertit en vicepresident des Govern i Marquès de Galapagar, diu que s'assalt des Capitoli és es «modus operandi de la ultraderecha: la mentira descarada como arma política y el intento de subversión de los mecanismos institucionales cuando no le son favorables». ¿Però no era ell qui va fer una «alerta antifascista» perquè s'esquerra va perdre ses eleccions a Andalusia i les va guanyar sa dreta?
Deixant de banda sa propaganda i sa mentida, tàctiques habituals des comunisme, ses darreres eleccions americanes van posar de manifest un nou poder que s'estravé davant es nostros nassos sense que mos n'entemem: es poder de ses Big Tech, ses grans empreses tecnològiques conegudes ja per ses sigles Gafat (Google, Amazon, Facebook, Apple i Twitter). En es seus inicis, ses xerxes socials van néixer com a plataformes neutrals on tothom podia expressar lliurement sa seua opinió. No obstant, amb ocasió de s'assalt des Capitoli, en qüestió de 24 hores es president dets Estats Units va ser expulsat i censurat de Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Tiktok o Pinterest, com si ell hagués estat es promotor o es capità de tal acció. Davant sa indignació des 80.000.000 seguidors d'en Trump (només a Twitter), molts d'ells se van passar a Parler, una xerxa social alternativa a ses Gafat. ¿Quina va ser sa reacció des gegants tecnològics? Actuar com un autèntic oligopoli. Divendres Google va eliminar s'app de Parler de Play Store i Apple li va donar 24 hores per censurar tots es continguts des seus usuaris que a Apple no li agradava. Dissabte Apple va esborrar s'app de Parler i diumenge Amazon va fulminar Parler des seu servidor web. En resum, dilluns Parler -i millons d'usuaris contraris a sa politització de Twitter i ses Big Tech- no existien a internet.
En Trump serà un estrafolari i un mal educat, però era es president dets Estats Units d'Amèrica i té tot es dret del món a fer sentir sa seua veu si considera que hi ha hagut frau electoral. Una altra cosa serà que tengui raó o no, o que sa justícia vegi indicis suficients per dur endavant una investigació. Sa censura de ses Big Tech marca un abans i un després i deixa ben clara una cosa: no són plataformes neutrals; són medis de comunicació amb una línia ideològica clara i definida (a l'esquerra), editors que censuren tot allò que no els interessa políticament. Efectivament, ses Gafat són empreses privades i tenen dret a censurar tothom qui no pensi com ells. És lo que fan tots es medis de comunicació que no publiquen o censuren ses notícies des seus adversaris ideològics. Ara bé, que no mos enganin més. Que no mos venguin sa moto amb que són plataformes neutrals de comunicació. Són empreses privades que pretenen influir i moldetjar es pensament de sa ciutadania. Per açò mos diuen què és moralment correcte i què no: en Trump és censurable perquè diu que li han robat ses eleccions, però es dictador de Venezuela, Nicolás Maduro, és lliure de celebrar a Twitter s'aniversari de sa mort d'en Lenin, un des genocides més sanguinaris i cruels de sa història.
És evident que s'assalt des Capitoli per part de quatre frikis disfrassats va ser s'excusa perfecte per demonitzar en Trump, acusar-lo d'un cop d'estat inexistent i censurar sa llibertat d'expressió de sa dreta americana. Una vegada més, se posa de manifest que sa dreta s'ha de posar ses piles, tant a Espanya com a Amèrica del Nord. Sa censura de ses Big Tech només se pot evitar creant altres empreses de comunicació vertaderament lliures on sa gent pugui expressar sa seua opinió sense por a ser censurat per qualsevol millonari progre de Califòrnia. Sa batalla de ses idees només la guanyarà es centredreta es dia que s'empresariat aposti per crear empreses de comunicació, almanco, tant potents com ses que té s'esquerra. Mentrestant, tot serà fer retxes dins s'aigua.
