Els de Cabrera

Cada generació ha hagut d'assumir els fets que l'han marcada. La dels republicans que van viure els desastres de la guerra i l'ominosa dictadura encara és lluny de sentir-se rescabalada de tant d' horror i injustícia. És, doncs, lloable la tasca per activar la memòria col·lectiva silenciada. Tanmateix, aquesta cobra tot el seu valor quan és capaç d'interpel·lar el nostre present. Analitzar, debatre i reflexionar per què va passar tot allò i crear mecanismes perquè mai més no torni a succeir. Qui dubta que la història pot repetir-se? Fet i fet, de barbàries com aquella, n'hi ha hagudes més arreu del món, també a la nostra «civilitzada» Europa. Cal estar sempre atents al patiment de l'altre, als drets humans conculcats i a les llibertats en perill.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

No oblidar és un deure moral de cara a les generacions futures. Així, tal vegada, se les podrà ‘immunitzar' contra els virus dels discursos supremacistes, xenòfobs o intolerants, que s'encomanen ràpid. Faríem bo d'evitar que l'odi al diferent, la intolerància, el fanàtic nacionalisme d'imposició, etc. guanyin adeptes i infectin la societat fins a convertir-la en un infern.

Una definició de víctima es refereix a la persona sacrificada per odi o venjança d'algú, que algú fa patir, mentre que victimari es diu del qui, en els sacrificis, assistia el sacerdot, encenent el foc i subjectant la víctima. Si en el món actual continua havent-hi tantes de víctimes, maldem almanco que cadascun de nosaltres, per activa o per passiva, no actuem de victimaris.