En temps de la Inquisició

No entrem en les sentències de la causa general contra l'independentisme català, per a molts escandaloses. Quedem-nos amb dos aspectes més marginals. La prohibició de publicar al DOPC una resolució merament declarativa sobre la tocata i fuga de l'Emèrit, i en l'actuació del rei Felip VI en aquest i altres assumptes. L'altra, que un jutjat contenciós administratiu sancioni la Universitat de Barcelona i anul·li el seu manifest en suport als presos polítics catalans, que va ser aprovat pel claustre de la UB i d'altres universitats catalanes.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

La universitat té opinió i legitimitat per manifestar-la. Ho ha fet en moltes ocasions, perquè no pot girar l'esquena al que succeeix a la societat on arrela i treballa. Implicar-se en el progrés social forma part del seu ADN. El problema per al jutjat rau en què opini i que s'hi pronunciï d'una manera determinada. Hauria actuat el jutjat si els catedràtics haguessin avalat i aplaudit públicament aquelles sentències? I si la Juan Carlos I de Madrid, a més d'expedir màsters, s'hagués manifestat a favor de la unitat d'Espanya o contra la guerra, el terrorisme o les taxes universitàries, per dir coses, hauria motivat una sentència judicial anul·latòria ‘per exigència de neutralitat' i negant la llibertat d'expressió?

El tribunal del Santo Oficio de la Inquisición per sort ja no hi és, però sembla que per a alguns encara oficia.