Fa cosa d'un mes vaig escriure que «un des pocs consensos que mos ha deixat a Espanya sa crisi de sa covid és, sense dubte, sa importància de sa telefeina o feina des de ca nostra». Una modalitat de feina que moltes empreses ja venien implantant d'ençà de feia mesos o anys, ja que facilita sa conciliació laboral i redueix costs econòmics i mediambientals, encara que es Govern central no havia aprovat cap llei per regular-la fins sa que ha tret fa tan just quinze dies.
Segons Randstad, es nombre de persones fent feina des de ca seua ha arribat ja a 3.000.000 dins enguany, més del triple que l'any passat. Açò vol dir que un 16,2% des treballadors fan feina des de ca seua de manera habitual. A diferència de lo que ha tardat es Govern, sa resposta de ses empreses per adaptar-se a sa nova realitat social i sanitària ha estat ràpida i efectiva. Ses grans empreses espanyoles han impulsat es canvi sense necessitat de lleis que enredin la voga. És es cas de Telefónica, on es 95% des seus empleats van fer feina des de ca seua durant es confinament. Però també es d'altres empreses, entitats bancàries com Santander on 112.000 empleats van fer telefeina proveïts de pantalles, teclats o cadires, o de BBVA, amb 86.000 treballadors en règim telemàtic. AENA va dur a terme es programa «Desplegando Recursos» amb una dotació de 2.000.0000€ per facilitar sa telefeina a 3.200 des seus 7.867 treballadors. Repsol, per exemple, du més de dotze anys apostant per sa telefeina. En es sector industrial, SEAT també ha posat en marxa una iniciativa de conciliació laboral que permetrà a 5.554 empleats fer sa seua feina de forma telemàtica fins a dos dies a sa setmana i que s'organitzin es seu propi horari entre les 6:00 i les 20:00 hores.
Sa regulació de sa telefeina hauria de servir per aportar seguretat jurídica i confiança a ses empreses i es treballadors, no per frenar es grans avanços socials i laborals que s'havien aconseguit dins s'empresa privada. Idò no. Si me diguessin que sa ministra de treball, Yolanda Díaz, s'ha proposat com a objectiu enfonsar ses empreses espanyoles, m'ho creuria. Sa seua darrera gran contribució és, precisament, sa Llei de sa Telefeina, que ha generat una confusió descomunal quan es seu efecte hauria de ser precisament es contrari. Ses empreses tremolen perquè sa conclusió que n'extreuen d'aquesta llei és clara i terrible: tenir es seus empleats fent feina a ca seua els hi sortirà per un ull de sa cara.
2 Ja mos va avisar es mes de juny sa ministra comunista quan va deixar caure que «el trabajo a distancia no le puede salir gratis a las empresas». Sa seua amenaça s'ha complert, però ademés, ho ha fet de manera cutre. Sa llei no deixa clar quines despeses o quina part de ses despeses haurà de costetjar s'empresari: s'internet? Es llum? Sa calefacció o s'aire acondicionat? De moment, sabem que totes ses empreses «estarán obligadas a dotar de los medios, equipos, herramientas y consumibles que exige el desarrollo del trabajo a distancia, así como el mantenimiento que resulte necesario». Són moltes ses empreses que d'ençà de s'inici de sa pandèmia han proporcionat an es seus treballadors ets ordenadors i inclús telèfons mòbils necessaris per sa seua feina. Però, ¿què passa amb ses empreses que no ho han fet perquè no s'ho poden permetre i sa plantilla està fent feina amb es seus propis equips? ¿Estan obligades a comprar ipso facto un portàtil o un mòbil a cada treballador? Sí, i com a molt as cap de vint dies de sa publicació de sa llei en es BOE. És a dir, ahir, 13 d'octubre.
Segons ets investigadors Jonathan I. Dingel i Brent Neiman (2020), es països més rics són es qui tenen un major potencial de telefeina. Destaca es cas de Luxemburg, amb una taxa potencial de telefeina major des 50%. Estats d'Units, per exemple, té una taxa potencial de telefeina des 37%, i ja s'està recuperant de sa crisi de sa covid —quan tot just l'acaben de patir—, mentres noltros, que duim mesos sense aixecar es cap, tenim un des mercats laborals més rígids d'Europa.
Ses empreses supervivents de sa crisi de sa covid no necessiten més costs laborals ni més rigidesa. Necessiten llibertat i flexibilitat per prendre ses seues pròpies decisions i sortir endavant en temps tan difícils. Si sa telefeina s'encareix tant, es Govern de Pedro Sánchez només haurà aconseguit carregar-se aquesta modalitat de feina que tantes empreses ha salvat durant es confinament. Si sa telefeina perd tot es seu atractiu, se desincentivarà així que ses empreses el fomentin. És hora d'apostar per sa llibertat i pes progrés tecnològic, no per ses fracassades polítiques intervencionistes i socialistes que han triumfat en es següent nombre de països del món: zero.
