«Els menuts creuen», deien quan el fillet no volia fer allò que li manaven. Creure en aquest cas era sinònim d’obeir. Obeir els pares, els mestres, les persones grans... Però en un sentit més estricte, creure és «admetre com a cert allò que diu algú» i també, per extensió, és «tenir fe». Clar que, de fe, n’has de tenir molta per admetre com a cosa certa que Espanya és una democràcia de les més descentralitzades del món; o, pitjor encara, que és un magnífic estat social i de dret. Perquè si fos així, la corrupció seria perseguida, hi hauria una autèntica separació de poders, es confiaria amb els representants polítics i el respecte a la Constitució tindria, com a base prèvia, que aquesta i les lleis s’anassin adaptant d’acord amb els canvis socials i drets de ciutadania. La justícia seria igual per a tothom. A més, els administradors de justícia actuarien amb mesura, proporció i equilibri. Si fos així, per exemple, el rei emèrit no caldria que fos investigat des de Suïssa, ni Rajoy des d’Andorra, ni Martín Villa des d’Argentina. La Fiscalia espanyola no se n’hauria inhibit.
De rebot
Els menuts creuen
01/10/20 0:01
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde