Flors per a ells

M'hi vaig tornar a fixar la setmana passada, en finalitzar el brillant recital d'àries d'òpera organitzat pels Amics de s'Òpera i la Fundació Menorquina de l'Òpera que va tenir lloc al Teatre Principal. La soprano, el tenor i el pianista palplantats i saludant damunt l'escenari, agraint els llargs aplaudiments, rebien un bonic ram. La soprano va correspondre amb un generós somriure però tant al tenor com al pianista, tot i mostrar-se contents, els delatava la seva comunicació no verbal tirant el cos enrere al rebre flors.

Noticias relacionadas

Formatge i càries

Más noticias relacionadas

Acostumo a observar sovint aquesta reacció, sigui el concert que sigui, i em resulta una situació divertida o si més anecdòtica que fins i tot, moltes vegades va acompanyada d'un espontani llançament cap a la platea, com a correspondència d'aquesta connexió entre públic i cantants.

A vegades, també he observat que el ram és diferent, com més floral cap a elles i més discret cap a ells. Per què passa? No es poden regalar flors als homes? Volen un altre detall i no ho diuen? Potser és una qüestió de rols masculí i femení que no tenim superats? Cabòries meves? Tal vegada la conclusió és que no hi ha millor regal que unes flors, siguin per a un tenor o per a una soprano i tots contents, especialment el gremi de floristes.