Teles simbòliques

La cosa té transcendència. Compromet, per exemple, la presència de banderes republicanes en alguns ajuntaments, com el d'Ayamonte (Huelva), que no penjava d'asta sinó d'un balcó, o les estelades a molts ajuntaments catalans. Els magistrats, ‘interpretant' la llei 39/1981, que regula l'ús de la bandera d'Espanya, ‘entenen' que s'han de posar límits a la reivindicació, en edificis públics, de drets no sempre garantits. Ni llaços grocs ni liles, que recordin la violència, ni l'iris del col·lectiu LGTBI, ni pancartes per la llibertat de presos polítics... La seva presència queda prohibida perquè l'opinió emesa pel TS crea jurisprudència i només una decisió en sentit contrari del legislatiu podria posar-hi redreç. Així, al confinament viscut aquests dies nefastos s'ajunta més confinament a la llibertat d'expressió.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Enguany les festes de Sant Joan no tindran l'expressió tradicional externa a Ciutadella. Aquests dies molts veïns, tanmateix, ja han penjat de finestres i balcons banderes vermelles amb la blanca creu de Malta. Són ben lliures de fer-ho cadascú a ca seua. Però, i l'ajuntament? Les posarà, com sol fer, davant les dependències pròpies? Les veurem flocar a la plaça del Born o a la de la Catedral, on el Consell hi té oficines i hi ha l'escola municipal de música? Alcaldessa, presidenta del Consell, no oblidin que a Berga inhabilitaren l'edil principal per una estelada a la plaça major del poble (on enguany també s'hi ha suspès la Patum), i que l'honorable Torra ja se la veu venir per una pancarta.

L'ordre i prelació de banderes, nacionalisme rampant, es va establir en l'actual format poc temps després, i conseqüència, del cop d'estat del 23-F de 1981. Mala peça al teler i no és tela marinera!