Un cop hagi passat la crisi sanitària entrarem en una altra fase que també podrem anomenar de crisi, en molts àmbits. Un dels sectors de la societat que es veurà més afectada és el dels infants i els jovents, ja que les condicions de vida que es presentin a partir d'ara poden afectar d'una forma molt important el seu desenvolupament personal.
Segons diu l'OMS en el seu document Global Action Plan on Physical Activity per al període 2018-2030, el cost global de la inactivitat física va arribar a ser de 54 bilions de $ el 2013, amb un cost adicional de 14 bilions de $ en pèrdues de productivitat.
En aquests moments serà fonamental el paper de l'Administració pública, del teixit associatiu i també del sector privat. De fet, compartim una eina clau, el foment dels hàbits saludables entre els infants i els joves, especialment la promoció de l'activitat física i esportiva.
Invertir en activitat física, exercici físic i esport és invertir en múltiples oportunitats que donen molts beneficis als nostres ciutadans, especialment després d'aquesta terrible pandèmia que ha provocat una gran quantitat de desigualtats o,si més no, ha fet créixer les que ja existien en el nostre teixit social.
Hem de tenir en compte que l'activitat esportiva i recreativa té una influència que pot arribar a totes les edats de les persones. Açò té una rellevància especial en l'etapa de la infància, ja que és quan els fillets i les filletes estan en procés de creixement i desenvolupament com a persones, i la promoció de la salut mitjançant la pràctica esportiva ha de ser un pilar fonamental.
La manca d'activitat i educació física que han tingut durant aquest període de quarantena, per tant, s'ha de compensar amb noves accions que els ajudin a normalitzar el seu estil de vida.
Segons el document Physical Activity Guidelines for Americans (2008), la ciència ens diu que hi ha una forta evidència que l'exercici físic ajuda a disminuir la prevalença de la malaltia coronària, així com la del càncer de colon, i ajuda a prevenir el sobrepès i l'obesitat, entre altres beneficis per a la salut als quals no hem de renunciar, ni podem permetre que cap persona de la nostra comunitat hi hagi de renunciar.
És per aquestes raons, entre altres, que les administracions públiques del món de l'esport i de l'activitat física, i en especial les administracions locals i autonòmiques, hem de ser capaces de lluitar per recuperar les coses que ens feien gaudir de la nostra comunitat i del nostre entorn urbà i natural, amb la pràctica esportiva i de les nostres activitats recreatives.
D'altra banda, no hem d'oblidar el pes econòmic que el sector esportiu té en la nostra societat.
Segons fons del Consejo Superior de Deportes, l'àmbit esportiu genera un 1,1 % del total d'ocupació a Espanya. Al mateix temps, la despesa mitjana per llar destinada a l'activitat física i l'esport és de 307,20 €; mentre que a Balears és de 442,90 €.
La incorporació de l'activitat física i esportiva com a rutina diària de les persones, l'augment de les llicències federatives, de les activitats extraescolars i de les activitats al medi natural han contribuït a incrementar considerablement l'activitat econòmica en l'àmbit esportiu en els darrers anys. Aquest increment de l'activitat econòmica s'ha generat en clubs esportius, centres de fitnes, empreses de serveis esportius, comerços, i afecta majoritàriament un tipus d'activitat econòmica de caire local.
L'esport, la cultura, l'educació i l'oferta dirigida a públic infantil i juvenil és un producte local, no es pot comprar en línia, de manera que els doblers invertits en joventut es queden a Menorca i donen feina als professionals de Menorca, ja que són serveis especialitzat.
Així mateix, una part important dels professionals o voluntaris que aconsegueixen ingressos de l'activitat infantil i juvenil són, també, joves, i per tant els doblers invertits en activitats infantils i juvenils no només es queden a Menorca, sinó que una part important la reben els mateixos.
A més a més, la pràctica de l'activitat física i l'esport promou valors personals (esforç, maneig de les emocions, superació...) i socials (cooperació, respecte mutu...) que són una via important per a la integració social dels infans i els joves, especialment els més desfavorits, i un factor de protecció del consum de drogues i altres addiccions.
Per altra banda, cal pensar que el jovent és molt plural i abasta franges d'edat molt dispars, així que les necessitats i els interessos són múltiples.
Les joves i els joves tenen necessitats pròpies d'aquesta etapa vital: necessiten divertir-se, aprendre, créixer físicament i culturalment, construir la seva identitat, socialitzar, participar i trobar el seu lloc al món (el municipi, l'entorn, el grup d'amistats, en el si de la família), així com formar-se, preparar-se per a un mercat laboral, trobar una feina, construir-se una carrera professional, independitzar-se, emancipar-se, tenir una llar, formar o no una família pròpia, conèixer els seus drets i exercir els seus deures...
Una característica fonamental d'aquesta etapa de la vida és l'emancipació, que presenta una relació estreta amb l'ocupació, amb l'accés a un habitatge i amb l'opció de tenir fills si ho desitgen; és a dir, amb el desenvolupament d'un projecte de vida propi.
Abans de l'inici de la pandèmia de la COVID-19, la gent jove de les balears no havia assolit encara els nivells d'ocupació, emancipació... preexistents abans de la crisi del 2008, i en el panorama actual incert s'enfronta a un ventall dispar de reptes que, en realitat, són els reptes de les polítiques de joventut i de les polítiques públiques en general i que, en definitiva, són els reptes de la societat.
Per acabar, no hem d'oblidar la importància del teixit associatiu, concretament en l'àmbit de la joventut i els esports. És un dels pilars de la nostra societat. A Menorca hi ha més de 300 entitats esportives a través de les quals es genera una de les activitats més importants per al benestar de la nostra societat, la pràctica d'alguna activitat física o esportiva. El teixit associatiu esportiu de Menorca genera una xarxa d'activitats formatives, recreatives, educatives i esportives amb un clar objectiu, que és promoure un estil de vida més saludable i l'educació en valors dels més petits.
Les institucions públiques de Menorca han de posar damunt la taula un pla de suport a les famílies, als infants, als joves, que inclogui el suport al teixit associatiu i al sector privat, en especial a les petites i mitjanes empreses i als autònoms de Menorca. Estam convençuts que una visió transversal i global d'aquesta situació facilitarà poder cobrir les necessitats d'una forma més òptima i efectiva.
Miquel Àngel Maria Ballester
Conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca
Josep Juaneda Mercadal
Director Insular d'Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca
