Quan JR Bauzá era al capdavant del govern de les Illes, obeint les ordres de les altes esferes de la Moncloa i de més enllà, va re tallar fins a l’indicible la despesa pública en serveis socials bàsics, com l’educació i la sanitat. Es calcula que el dèficit que deixà aquell govern en sanitat atenyia els 250 milions i les llistes d’espera per anar a un especialista es triplicaren. Açò sí: el principal problema sanitari era, per a aquells supremacistes hegemònics, el requisit lingüístic per poder atendre els usuaris en la llengua pròpia del país. Un autèntic virus català que delmava els funcionaris. Austeritat era el mantra i la garantia perquè no es traguessin els peus del llençol venia per un afegit a la Constitució, l’art. 135, que s’aprovà amb una tramitació inusitada pel consens entre els dos grans partits del sistema, PP i PSOE. Devien emular Lope de Vega, prolífic dramaturg que era capaç d’escriure obres que «en horas veinticuatro pasaron de la musas al teatro». En efecte, l’article que estableix per a totes les administracions públiques que adeqüin les seves actuacions al principi d’estabilitat pressupostària, marca en el seu punt 2 que «l’Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts, si s’escau, per la Unió Europea per als seus Estats membres».
De rebot
Clàusula d’escapada general
26/03/20 1:44
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde