Fa un parell de setmanes mos n'entemíem de sa fabulosa notícia que s'STEI-i, es principal sindicat docent de Balears, sempre entregat en cos i ànima an es nacionalisme català, va plantetjar a sa Conselleria d'Educació des Govern una mesura antidemocràtica, amb un tuf discriminatori per raó d'origen i del tot deplorable: que a ses pròximes oposicions per professors de Primària i Secundària «tots els membres del tribunal coneguin la nostra llengua, i siguin de l'especialitat corresponent (o estiguin habilitats) i, en qualsevol cas, que siguin persones dels Països Catalans (sic) que dominin l'idioma». Un territori inexistent i indocumentat però que suposadament ha d'incloure una Catalunya Gran amb es seus territoris adjacents: sa Comunitat Valenciana, ses Balears, part d'Aragó i part del sud de França.
És inevitable que un se demani com és possible que un sindicat amb aquestes característiques, polititzat fins es moll d'os, sigui es majoritari dins es sector docent. Fa anys que sa ideologia des supremacisme català i sa seua quimera annexionista de ses Balears com a sucursal de Catalunya són sa bandera d'aquest sindicat. Basta recordar que en es seu X Congrés, a l'any 2008, s'STEI-i se defineix com un «sindicat nacional» —com si per ells Espanya no fos sa nació, sinó es pastissos catalans. Pobres alumnes de geografia!— que «lluita pel dret d'autodeterminació de les illes Balears en perspectiva d'aconseguir la plena sobirania nacional». Així com també valoren «l'expansió de la llengua catalana com element essencial de la millora de la classe treballadora de les illes».
Ses reaccions no s'han fet esperar i entitats com Societat Civil Balear o s'associació de professors PLIS Educación, que reivindica s'escola com a lloc d'aprenentatge i no com a medi d'instrumentalització ideològica, han denunciat que per s'STEI-i no importa que es tribunals d'oposició siguin especialistes de sa matèria de sa que han de jutjar an ets opositors, sinó que els preocupa «que sapin català i, per damunt de tot, que siguin des seus països catalans». Segons PLIS, açò és un clar índex de sa degradació de s'ensenyança a Balears, on es coneixement i sa capacitació des professors i, per tant, dets alumnes, és secundari i irrellevant, mentres que ser dets inexistents països catalans s'estravé lo essencial.
Basta recordar com es 18 d'octubre de 2017, després des cop d'estat des separatisme català en es Parlament autonòmic, s'STEI-i va enviar una carta oberta an es professors catalans on acusava es Govern de sa nació d'una «extrema repressió» contra el poble de Catalunya, assenyalant com a culpables d'aquesta repressió a PP, Ciutadans… i inclús a Sa Fundació, entitat que d'ençà de 2013 fa feina per sa dignificació i preservació des menorquí i ses altres modalitats insulars. Una cosa imperdonable, clar, per qui pretén imposar es català de Barcelona en es seus territoris d'ultramar costi lo que costi.
És impresentable que STEI-i, es sindicat majoritari de professors a Balears, prioritzi que es docents siguin d'uns imaginaris països catalans abans que es seus mèrits acadèmics en s'especialitat de sa que han de jutjar es seus opositors; es futurs docents de ses nostres illes. Fets com aquests desprestigien s'educació balear i donen una pèssima imatge des professorat, que no correspon amb sa realitat. Però més depriment és que encara seguem quatre jans i un boi es docents que mos atrevim a denunciar que aquestes barbaritats no són pròpies d'un sindicat educatiu. Educació sí, política no.
