Es 19 de setembre de 2019, es Parlament Europeu va aprovar una resolució on condemnava oficialment es crims des comunisme i els equiparava amb es des nazisme. S'exposició de dita Resolució recorda que s'origen de sa catastròfica Segona Guerra Mundial se troba en es pacte Molotov-Ribbentrop entre sa Unió Soviètica comunista i s'Alemanya nazi on es dictadors Ióssif Stalin i Adolf Hitler es repartien Europa i es seus estats independents entre aquests dos règims totalitaris.
Sa Resolució va ser aprovada dos dies després des 80è aniversari de sa invasió soviètica de Polònia, prevista en es pacte secret firmat entre Hitler i Stalin es mes d'agost de 1939. Es text aprovat per sa Unió Europea recorda que «los regímenes nazi y comunista cometieron asesinatos en masa, genocidios y deportaciones y fueron causantes de una pérdida de vidas humanas y de libertad en el siglo XX a una escala hasta entonces nunca vista en la historia de la humanidad». Així mateix, també «condena en los términos más enérgicos los actos de agresión, los crímenes contra la humanidad y las violaciones masivas de los derechos humanos perpretados por los regímenes comunista, nazi y otros regímenes totalitarios». Condemnant també «toda manifestación y propagación de ideologías totalitarias, como el nazismo y el estalinismo, en la Unión». Com diu Gabriel Le Senne: «Nazismo y comunismo coinciden en lo esencial: en ambos el Estado asume el control total de la vida de los ciudadanos, ignora los derechos individuales más esenciales, empezando por la vida, y acaba cometiendo los crímenes más espantosos que se pueda imaginar».
No obstant, ¿quina és sa realitat que vivim actualment a Espanya? Idò que es nazisme està proscrit, gràcies a Déu, però es comunisme disfruta d'una acceptació social i oficial completament injustificable. Basta veure com sa majoria de medis de comunicació van donar sa notícia des trenta aniversari de sa caiguda des mur de Berlí sense anomenar sa paraula «comunisme»; com si aquell 9 de novembre de 1989 hagués suposat un simple canvi urbanístic i no s'enderrocament d'un règim comunista antidemocràtic que va sembrar de misèria, fam i mort a mitja Alemanya. Ho demostra s'estudi de cent setanta-una pàgines de Societat Civil Balear i PLIS Educación por favor, amb què un equip de prestigiosos catedràtics i professors d'universitat i d'institut han denunciat s'adoctrinament existent en es llibres de text de ses Balears. Un adoctrinament que no és només nacionalista i catalanista —es més conegut— sinó també marxista; és a dir, socialista i comunista. Es llibres condemnen sense mitges tintes es règims totalitaris des feixisme o es nazisme, on hi mesclen també es franquisme, tatxant-los de «sistemes de repressió efectius i dominants, amb líders populistes i demagogs». Però en canvi, diu per exemple que sa Revolució russa «va ser una il·lusió de gran potència per intel·lectuals, escriptors i artistes».
Davant es mandat de sa Unió Europea de condemnar es crims des comunisme, sa reacció des Govern de Pedro Sánchez ha estat sortir per peteneres i treure a passetjar es fantasma des franquisme, una vegada més. Aquest dilluns, sa portaveu del PSOE en es Congrés, Adriana Lastra, va anunciar que es Govern tipificarà com a delicte s'exaltació des franquisme. Diu Lastra que «en democracia no se homenajea ni a dictadores ni a tiranos», anunciant que s'exhumaran a ses víctimes que encara hi ha a ses fosses comunes —¿se deu referir a ses txeques des Front Popular on van ser torturats, violats i assassinats milenars d'innocents?— i que retiraran sa simbologia franquista que encara hi queda a llocs públics. Es comunisme és sa ideologia més perversa i mortífera de sa història de sa Humanitat, amb més de 120.000.000 de morts causades per sa bandera rotja de sa falç i es martell. Millons de ciutadans en el món segueixen privats de drets, llibertats i democràcia a potències mundials com Xina o països hispanoamericans de primer orde.
És una vergonya que es Govern de PSOE i Podemos amenaci es ciutadans espanyols amb sa presó per exaltació d'un dictador que va morir fa quaranta-cinc anys, mentres permet homenatges an es terroristes d'ETA en es País Vasc i crits de «Visca Terra Lliure» a Catalunya en ple segle XXI.
