El Consell de Menorca té adjudicada, en aquests moments, la responsabilitat de tutelar uns cinquanta menors d’edat. És una de les seves grans responsabilitats, perquè aquestes persones es troben en una situació de debilitat i de risc. Les causes que fan que els pares perdin i hagin de cedir temporalment la tutela ja demostra la problemàtica que enterboleix la seva infància.
La majoria, els més petits, poden estar amb famílies d’acollida, que reben una subvenció de 800 euros mensuals per poder cobrir totes les seves necessitats. Els més grans, molts ja adolescents, ocupen les 15 places de la Casa de la Infància.
A Mallorca s’ha destapat una gran problemàtica perquè s’han demostrat situacions d’explotació sexual de menors tutelats, que no són noves, com ha explicat la consellera Fina Santiago, sinó que es van repetint des de fa més de deu anys. Molts estan convençuts que el que passa a Mallorca no és excepcional, sinó que es pot produir a molts altres llocs. Aquesta idea obre la porta al debat de com es protegeixen aquests menors i sobretot de quins mitjans disposa l’Administració responsable per millorar la seva situació i les seves expectatives. Quan tornin amb les seves famílies o compleixin 18 anys i hagin de sortir dels centres d’acollida les seves possibilitats de futur haurien de ser millors que les que tenien quan van començar a ser tutelats per un servei públic.
No es tracta de donar lliçons, sinó de pensar que cada menor ha de ser protegit i els mitjans de comunicació ho hem de respectar, però la gestió del servei de menors ha de ser transparent, se n’ha de parlar i s’ha de millorar. No pot ser un món tancat i silent.
Ara bé, no seria just que la informació sobre el servei de menors estigmatitzi aquells que hi són atesos. Hem de ser sensibles a una problemàtica social, ajudant a recuperar aquestes persones, amb l’acollida o amb el respecte caps als infants i joves que més ajuda necessiten.
