El pin parental aprovat a Múrcia pels partits de la dreta, permet als pares decidir l’assistència dels seus fills a les activitats complementàries incloses al currículum escolar. Motiven que les xerrades i tallers sobre diversitat afectiva sexual són ideologia de gènere i s’atribueixen que l’educació en aquest sentit pertany a la família, que és seva. Precisament ara, quan les agressions s’han duplicat i la pròpia fiscalia relaciona l’increment de delictes sexuals a menors d’edat amb la violència de gènere.
S’ha d’estar molt segur com a pare/mare per saber encarar per si sol els mals actuals. L’arribada de les xarxes socials ha canviat la vida dels adolescents i la manera de relacionar-se. Les drogues sintètiques, les ludopaties, les baralles i desigualtats, l’augment del micro masclisme als instituts, els abusos, l’assetjament, etc... determinen, més que mai, que l’educació sexual és cosa de tots.
L’única fórmula d’anticipar-nos serà civilitzar. Els tallers d’afectivitat i sexualitat, mètodes anticonceptius, infeccions de transmissió sexual, de violència o intimidació, generant el màxim de coneixement envers els equipaments i entitats que ofereixen informació i assessorament confidencial sobre temes de sexualitat són una imperiosa necessitat.
La violència de gènere s’ha convertit en la tara més urgent de la societat. Qualsevol gest -polític o quotidià- que li resti responsabilitat és un pas enrere. Totalment desafortunat.
