M'ha escrit, suposadament un home, al correu electrònic personal. Em demana com estic, em diu que m'ha vist per les xarxes socials i que està interessat en que ens coneguem. Que no està casat, que no té fills, que és una persona amable i molt interessant. Conclou que -com jo- li agrada practicar esport, el món cultural i social, i que vol que ens vegem. Pel que sembla, no viu gaire enfora, perquè proposa llocs de la meva ciutat.
L'e-mail m'ha conduït a reflexionar les pàgines de contactes o aplicacions per buscar parella, el món de les xarxes socials, i com ens podem endur sorpreses. De la pantalla a la realitat, mostrant fotografies que ens semblin interessants i que, a l'hora de la veritat, no ens agradin gens. Un contacte, una conversa ens pot dir molt, però jo encara crec en la mirada, el tarannà, l'aire que ens envolta, la manera de moure'ns... i que les persones -directament- ens podem atreure o repel·lir. Mentre ho derivo a la carpeta d'eliminats, repàs:
Regla número 1. Per molt que vos agradin, la primera vegada no quedeu mai per sopar. L'estada curta vos permetrà anar-vos abans.
Regla 2. Que sigui en un lloc públic, i pactant una telefonada de seguretat amb qualcú.
Regla 3. Feu sempre el què vulgueu, però amb sentit comú.
En definitiva, no cal viure pensant que ens ronden mal tractaments per les cantonades, però no cal presentar-se a tothom amb la rosa vermella a la mà. Les cites a cegues no s'han inventat per jo.
