Joan F. López Casasnovas26/12/19 0:00
TW

No és estrany que els privilegiats del primer món hagin sacralitzat les seves respectives constitucions i les lleis que sempre juguen al seu favor, amb una obsessió malaltissa per la propietat privada, l'evasió fiscal o la supressió d'impostos (la idea de ‘contribuir' al benestar col·lectiu és a l'arrel del concepte català ‘contribució' front a ‘impost' o exacció impositiva) i la llibertat a ultrança front als límits que la llibertat d'altri implica. La ideologia els construïa coartades autojustificatives i arguments legitimadors. Així, per mor d'un discurs civilitzatori justificaven el colonialisme. «L'esclavitud amagada dels obrers a Europa» era el complement necessari de l'esclavitud oberta a les plantacions americanes, explica Josep Fontana a «Capitalisme i Democràcia. 1756-1848. Com va començar aquest engany» (ed. 62, 2019). És una constant històrica que els més poderosos practiquin l'esport de saltar-se olímpicament les seves pròpies lleis.

Una de les causes principals de la desafecció per l'actual política rau en les desigualtats lacerants. En veure que una part de les grans empreses i de les fortunes més grosses s'escapoleixen de la fiscalitat general i comprovar que sotmetre-les-hi és una tasca gairebé impossible, augmenta la frustració dels qui amb prou feines poden arribar a final de mes.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Quan les desigualtats esdevenen intolerables, quan les ideologies alternatives (les que no se resignen a seguir per les roderes del camí que han traçat milers de carros) estan prou madures, permeten pensar d'altra manera l'organització social i els règims polítics canvien. De fet, convé saber que algunes opcions econòmiques i polítiques, que actualment es presenten com a inaplicables, ja s'havien experimentat amb èxit temps abans. Sigui dit, per exemple, per al cas de la fixació d'un salari mínim necessari per viure. Durant els anys 50 i 60 del segle passat els Estats Units tenien el salari mínim més elevat del món. Ara bé, la taxa marginal d'impost sobre les rendes des dels anys 30 fins als 80 oscil·lava entre un 70 per cent i un 90 per cent per als més rics.

El professor francès d'economia, Thomas Piketty, que amb «El Capital al segle XXI» (2013) va vendre 2'5 milions d'exemplars, ara, en el seu darrer llibre, «Capital et idéologie» (Seuil, 2019), ens estimula a llegir bé la història i extreure'n les llavors d'esperança necessàries per bastir un futur. Sens dubte, es poden definir noves maneres de construir (‘inventar') més justícia i més igualtat per al gruix de la població, tant a escala nacional com planetària. Serà aquest l'autèntic esperit de Nadal?