No és estrany que els privilegiats del primer món hagin sacralitzat les seves respectives constitucions i les lleis que sempre juguen al seu favor, amb una obsessió malaltissa per la propietat privada, l’evasió fiscal o la supressió d’impostos (la idea de ‘contribuir’ al benestar col·lectiu és a l’arrel del concepte català ‘contribució’ front a ‘impost’ o exacció impositiva) i la llibertat a ultrança front als límits que la llibertat d’altri implica. La ideologia els construïa coartades autojustificatives i arguments legitimadors. Així, per mor d’un discurs civilitzatori justificaven el colonialisme. «L’esclavitud amagada dels obrers a Europa» era el complement necessari de l’esclavitud oberta a les plantacions americanes, explica Josep Fontana a «Capitalisme i Democràcia. 1756-1848. Com va començar aquest engany» (ed. 62, 2019). És una constant històrica que els més poderosos practiquin l’esport de saltar-se olímpicament les seves pròpies lleis.
De rebot
L’esperit de Nadal
26/12/19 0:00
También en Opinión
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40
- Oleada de quejas por el semáforo de Ses Palmeres: 2.000 multas en tres meses