El plus dels 22.000 euros pels alts càrrecs del Govern que viuen fora de Mallorca (quin espectacle) o l'aprovació dels pressupostos 2020 de les administracions insulars (dolç maquillatge), entre d'altres, potser serien temes més propers. També em podreu dir que els salaris no toquen, perquè estem amb Govern en funcions i amb una recessió a l'horitzó. Però jo vull assenyalar que ens ho pujareu tot: l'índex dels preus de consum, l'electricitat, les bombones de butà, o l'IBI, i que no hauríeu d'oblidar la reclamació d'unes pensions dignes.
Vaig tenir l'oportunitat d'escoltar en directe, un dilluns al sol, les peticions dels pensionistes de Bilbao, una marea que manté la trobada setmanal. Va ser el PSOE de Zapatero qui va congelar les pensions l'any 2011, i des de llavors, amb el PP al poder, es va pujar un 1 per cent a partir de l'any 2012. Rajoy aprovà un decret que va deixar sense efecte la pujada automàtica respecte al IPC.
Els jubilats són els protagonistes de la reivindicació de l'any, fins i tot han caminat cap a Madrid per reclamar el podeu adquisitiu perdut. Que la solidaritat del Nadal, i també la meva admiració siguin per ells. Són els perceptors de les retribucions més baixes i lluiten no sols per millorar les seves pensions, sinó per mantenir un sistema per tots nosaltres.
A Bilbao vaig aprendre que gens bo succeirà si no som capaços d'unir-nos i guanyar el carrer, com ha fet sempre el poble en defensa dels seus drets.
