El cap de setmana passat 70 comerços de Ciutadella van abaixar les persianes en horari comercial i van tapar les finestres amb paper de diari per mostrar als consumidors com pot ser la ciutat l'any 2025. Ho feien uns dies abans del black friday d'ahir, en què les compres per internet es disparen amb tota classe de productes, de tot el que un és capaç d'imaginar.
Aquesta orgia consumista està pensada per enriquir les grans multinacionals, oferint productes amb preus molt baixos a uns consumidors que senten la necessitat de tenir el que normalment no poden pagar amb els seus sous baixos.
A escala local, només les empreses de transport i logística prosperen. Cada vegada més els camions arriben plens i se'n van buits.
El conformisme davant l'inevitable, les dinàmiques globalitzadores, és un relat que vol justificar la manca d'idees i la passivitat de moltes administracions. No es tracta de traspassar als polítics la responsabilitat sobre la supervivència del comerç local, però sí que tenen capacitat de decissió i pressupost d'actuació que mereixerien millors objectius. Les bones idees que es posen en pràctica pel producte local, de KM0 i amb valor ecològic, es podrien estendre al comerç. Fins i tot a la indústria, que aquesta setmana ha perdut o transformat una de les empreses històriques del sector del calçat.
L'economia local a vegades es deixa enlluernar per «projectes mirall» i pels títols que sonen molt bé però que encara han de demostrar com es fan tangibles.
Crec que Ciutadella és un model d'activitat comercial. Sense tants de funcionaris, ha hagut d'espavilar per fer bullir l'olla. Els comerciants s'han unit per dinamitzar l'activitat conjunta. Cada botiga ha de fer la seva «guerra» per atendre els seus clients. Però el projecte col·lectiu mereix més suport. Hi ha iniciatives en què l'administració no va davant però que val la pena que empengui des de darrere. Perquè la foto de 2019 no sigui una realitat el 2025.
