Vaig tenir sa sort de conèixer en Jordi López Ravanals dos dies abans de ses quartes eleccions generals en quatre anys a ses que mos ha duit de cap Pedro Sánchez. Mahonès, fill de menorquí i de tortosina, en Jordi és un empresari d'èxit amb una llarga trajectòria com a directiu especialitzat en Recursos Humans amb responsabilitats a nivell internacional. Un rara avis en es món de sa política que ha decidit deixar de banda es negocis per defensar i lluitar per ets interessos de Menorca a Madrid, en es Senat. On guanyarà manco doblers, i açò sí, molts més mals de caps.
López pot estar agraït al PSOE de Menorca, que insatisfets amb sa derrota electoral per una diferència de vint-i-sis vots, va sol·licitar sa revisió des nou-cents vuitanta vots nuls que hi va haver en es procés d'elecció des representant menorquí a sa Cambra Alta. Molt bé. Es resultat ha estat que es Partit Popular encara ha ampliat més sa seua victòria damunt es socialistes en trenta vots. Mel de bresca.
Però no mos enganem. Sa victòria de sa dreta a Menorca ha estat més justa que sa pell des nas. Després de sa revisió definitiva, es Partit Popular ha obtingut 10.406 vots davant es 10.376 de sa candidata socialista, Carme García Querol. El PP ha aconseguit es 26,97 per cent des vots vàlids mentre que el PSOE ha replegat un 26,89 per cent. Si s'esquerra hagués decidit presentar-se en coalició an es Senat, es mauro hagués estat olímpic: PSOE (10.376), Podemos-EUIB (7.266) i Més (3.310) haurien sumat un total de 20.952 vots. Clar està que açò és sa teoria. Perquè a sa pràctica tots sabem que moltíssims votants de Podemos i Esquerra Unida no votarien una llista encapçalada pel PSOE ni de rebot, abans s'abstendrien. I tres quarts de lo mateix passa amb ets ecocatalanistes de Més per Menorca, que no anirien en coalició amb un partit que encara se fa dir socialista, obrer i espanyol.
Ses aspiracions de reunificar es votants de centredreta davall unes mateixes sigles forma part des passat. Com va escriure Jorge Vilches, professor d'Història des Pensament i des Moviments Socials i Polítics a sa Universitat Complutense, Espanya està immersa en una transició cap a un nou sistema de partits basat en coalicions electorals. Es projecte d'España Suma no és cap disbarat, ja que cada partit conservaria sa seua pròpia identitat política però sumarien forces per maximitzar es seus vots davant una llei electoral que castiga a ses formacions de centredreta si se presenten per separat. A diferència des partits d'esquerres i nacionalistes, es votants menorquins de centredreta comparteixen un programa econòmic i social en comú. Amb una coalició com Menorca Suma, sa majoria des 2.515 vots de Ciutadans no s'haguessin anat as fems. I m'atrevesc a dir que es 3.155 de Vox tampoc.
Sa dreta menorquina no hauria de perdre es temps. Davant una situació d'emergència nacional i amb una crisi econòmica a l'horitzó, PP, Ciutadans i Vox haurien d'unir forces a ses comunitats autònomes amenaçades per un nacionalisme cada vegada més radicalitzat que veu en es separatisme català una font d'inspiració. Som molts es menorquins qui creim que sa unió fa sa força. Menorca Suma. Per què no?
