Un dia més, la nevera era buida. Feia uns mesos, que ni tal sols l’endollaven. Encara que ho fessin, el resultat seria el mateix. No podien pagar la factura i els havien tallat la llum. La prioritat del salari mínim que entrava a casa, se l’enduia el lloguer. Havien après a fer canvis en el dia a dia per consumir menys. Els hàbits de viure amb el cinturó estret. Canvi d’hora d’anar al llit, racionalitzar el menjar, o estirar el lot del banc d’aliments que replegaven de la Creu Roja. A l’estiu, la fresqueta era a les cales i el menjar, un dit i fet, i fet i menjat. A l’hivern, miraven de passar el màxim de temps en espais calents, com en el centre de salut, l’escola, o visitant uns grans magatzems. Voltaven per distreure’s, passejant pels passadissos, i somiant les joguines o els estris de decoració de la llar. Per acabar d’arrodonir-ho, la depressió s’havia instal·lat al cor del pare d’ençà del tancament de l’empresa. Maleïda crisi!
Fets quotidians
Pla d'emergència infantil
27/09/19 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde