Un dia més, la nevera era buida. Feia uns mesos, que ni tal sols l'endollaven. Encara que ho fessin, el resultat seria el mateix. No podien pagar la factura i els havien tallat la llum. La prioritat del salari mínim que entrava a casa, se l'enduia el lloguer. Havien après a fer canvis en el dia a dia per consumir menys. Els hàbits de viure amb el cinturó estret. Canvi d'hora d'anar al llit, racionalitzar el menjar, o estirar el lot del banc d'aliments que replegaven de la Creu Roja. A l'estiu, la fresqueta era a les cales i el menjar, un dit i fet, i fet i menjat. A l'hivern, miraven de passar el màxim de temps en espais calents, com en el centre de salut, l'escola, o visitant uns grans magatzems. Voltaven per distreure's, passejant pels passadissos, i somiant les joguines o els estris de decoració de la llar. Per acabar d'arrodonir-ho, la depressió s'havia instal·lat al cor del pare d'ençà del tancament de l'empresa. Maleïda crisi!
Fets quotidians
Pla d'emergència infantil
27/09/19 0:00
También en Opinión
- Un restaurante de Menorca, entre los 100 mejores de España
- Residentes que viven en urbanizaciones de Menorca todo el año: «No lo cambio por nada»
- Un coche salta la valla protectora y vuelca sobre la vegetación en la 'general' a su paso por Alaior
- Seis negligencias sanitarias en Menorca aparecen en la memoria de El Defensor del Paciente
- Un amor de verano para rendir tributo a Menorca