Els dolents

- I ara què dius? Qui les empeny? -Una indecència: la violència dels sense-seny, que en són eixam; també la fam, l'odi i la guerra, infart climàtic d'un món erràtic que tot ho esguerra i destrueix. Qui ho maleeixi i foti el camp, trobarà en Trump i els seus sequaços creuats de braços, mentre la caça de l'immigrant va aixecant arreu fronteres, murs i barreres, controls, duanes policials, centres fatals d'internament. La pobra gent té aquesta sort: o ha de fugir de mort segura, o ha d'assumir prendre el camí d'una aventura de meta incerta. Ves, idò, alerta, planeta blau, que no tens pau dins la caverna amb la caterva que te governa.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

La immigració esdevé un drama que clama al cel. L'explotació del capital és a l'arrel de tot el mal. La santa constitució, carta cabal, paper banyat. L'ONU és un gat cantant una melopea i si és la Unió Europea, vet aquí un fútil violí inútil que desafina i ajup l'esquena a qui domina i mana i mena seguint dictat de la raó d'Estat, la que doblega la voluntat dels pobles valents i nobles.

- Hi ha remei? -No hi val la llei si no hi ha ajust. No tot el legal és just. La llei, ganivet fred, és coltell d'acer que només al pobre fer i no fer a qui el maneja. Que el corb negre no es blanqueja per més que hi poseu lleixiu; ni és or tot el que lluïu, com va dir un cego. -Enterrem es nostre ego trencant miralls; els nostres falls són d'egoisme. Malalt d'individualisme, quan ve la postra, troba el seu mateix rostre en aquells fugitius, que malviuen dins xibius.

Sigui ca nostra llar de tothom. Diguem-ho en nom i títol d'humanitat; no és caritat, sí drets humans i dignitat col·lectiva... (Continuarà?).