Cada vegada em fan més mal als ulls les festes d'aigua que es celebren arreu de Menorca. Municipi sí, municipi també, cadascun a la seva manera, ajuntaments o associacions al capdavant, tenen el costum d'incloure al programa de festes una cita que consisteix en llançament d'aigua.
Una manera simpàtica de passar l'estona entre rialles que no deixa de ser molt innocent però que em resulta xocant quan el Govern Balear ens està dient contínuament que l'aigua és un be molt escàs a les Illes (al juliol va fer una campanya de publicitat molt original amb una urna d'aigua que rodava per un aeroport), que des del Consell Insular hi ha inversions pendents d'executar de l'ecotaxa per sanejar l'aigua, que a Maó els nitrats ens obliguen als seus habitants a comprar-la embotellada malgrat pagar per la que surt de l'aixeta o que a Ciutadella, s'ha hagut de posar en marxa una dessaladora perquè amb el que cau del cel, no n'hi ha prou per tots.
En definitiva, situacions totes elles d'alarma suficient com que comencem a reflexionar si ens convé o no jugar com a fillets amb l'aigua que no tenim, si hem de repensar certes costums que portem a terme amb alegria i que podríem substituir per d'altres iniciatives festives. Ho estem fent amb el plàstic i amb moltes altres coses de la nostra vida.
