Tots a una

Aquest comportament uniforme i gregari es produeix sovint als aeroports. No hi ha cosa que uneixi més els humans que la condició de client d'una aerolínia, tipus d'empresa demonitzat i que genera volcàniques reaccions fuenteovejunils quan provoca greuges. Si una al·lota diu que no la deixen pujar a l'avió per com va vestida, la turba s'indigna i exclama sense donar cap credibilitat a l'aerolínia que defensa que no en va ser el motiu.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Amb l'avorridíssim tema de la llengua també es produeix aquest comportament uniforme, però amb una varietat més pandillera. Els uns i els altres. Una empleada de l‘aeroport de Palma es discuteix amb un guàrdia civil, al·lega que és una discriminació lingüística i ja hi som tots amb el martirologi. Que ell negui la major no mereix cap credibilitat. Endavant tots. A la inversa també. S'adocrina a l'escola, s'adoctrina a l'escola. El jutge ho arxiva. És igual. S'adoctrina i punt. Fugen metges, fugen metges. S'assegura i es constata que ningú fuig. És igual. Fugen metges.

És possible que l'al·lota escotada, l'empleada d'AENA i els altres tinguin raó. Però dictar sentències populars i, per tant, establir culpabilitats irrefutables, sense presumpcions d'innocència ni atendre el testimoni de l'acusat és propi de tribunals a la plaça del poble de segles en què no hi havia aeroports. Però, clar, tenir criteri propi i analitzar totes les versions, o simplement dubtar, cansa més, s'aprofita manco i no genera tants likes a Twitter.