Comerç electrònic

Qui em coneix, sap que el que més m'agrada és el tracte amb les persones. Per açò, encara em mostro reticent a certs aspectes de les noves tecnologies, tot i que les he incorporat a la feina i a la vida de la manera més natural possible. Fa uns mesos, per culpa d'un esquinç al peu, vaig convertir com a pràctica habitual fer la compra telemàtica. Aigua, aliments i productes per a la llar des del sofà de casa. Seleccionava el concepte o el dibuix, els posava al carret, pagava a casa, i decidia el dia i l'hora d'entrega del transportista, fins i tot pujava l'escala i ens la deixava a la cuina. La meva compra, de proximitat, no em permetia comprovar la qualitat del producte, ni la relació física, però es tractava d'una gran superfície del polígon industrial de Maó i el procés de reclamació no s'hagués complicat gaire.

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

Aquesta va ser la meva estrena, molt lluny dels habituals encàrrecs d'Amazón de les meves amigues i companyes. Amb fills petits, prefereixen adquirir en línia dins d'un ambient relaxat, on decideixen sense la interferència de la canalla, tot allò que encaixa millor amb la necessitat. Més de la meitat de la població balear fa el mateix.

El comerç electrònic té bonances i té inconvenients, però tot i que la botiga física segueix sent el meu canal de compra preferit, els locals s'haurien d'esforçar més. Que la llista de la web d'Ascome per comprar en un sol clic sigui de 27, de 400 comerços, és una xifra molt pobre.