Em vaig trobar en Vicente i n'Isabel, en un gran magatzem del polígon industrial. Vos ho reconec, lis tenc una estima grandiosa. La seva humanitat, sensibilitat i tendresa, i també la contundència amb la defensa dels més febles, m'alliçona. Són les persones que van fer possible l'entrevista reconeguda amb el Premi Andrés Casasnovas del Diari, ara fa dos anys. I ho vam recordar, amb pena. Precisament, perquè en aquest espai de temps no s'ha borinat gaire el compliment de la Llei de 4 de desembre de 2017, que deia que totes les poblacions d'Espanya havien de ser accessibles per a tothom. Llavors, escrivia que passejaven Maó amb les seves Scooters, i titulava el text amb les paraules de Rovellada: «Una ciutat més accessible no és una qüestió de doblers sinó de gestió política». Avui, segueixen patint deficiències i barreres arquitectòniques.
Fets quotidians
Som poc accessibles
22/03/19 21:37
También en Opinión
- Giro de 180 grados en la Seguridad Social: El Gobierno da la vuelta a la edad de jubilación este 2025
- Al menos tres personas sufren el síndrome del eterno apetito en Menorca: «Tuvimos que poner un candado en la nevera»
- Fallece un hombre tras quedar inconsciente en la calle en Maó
- El uso abusivo del parking del 'Mateu Orfila' obliga a diseñar un plan para forzar la rotación de coches
- La Policía Nacional retira dos botes de ácido pícrico en un centro educativo de Ciutadella