Em vaig trobar en Vicente i n’Isabel, en un gran magatzem del polígon industrial. Vos ho reconec, lis tenc una estima grandiosa. La seva humanitat, sensibilitat i tendresa, i també la contundència amb la defensa dels més febles, m’alliçona. Són les persones que van fer possible l’entrevista reconeguda amb el Premi Andrés Casasnovas del Diari, ara fa dos anys. I ho vam recordar, amb pena. Precisament, perquè en aquest espai de temps no s’ha borinat gaire el compliment de la Llei de 4 de desembre de 2017, que deia que totes les poblacions d’Espanya havien de ser accessibles per a tothom. Llavors, escrivia que passejaven Maó amb les seves Scooters, i titulava el text amb les paraules de Rovellada: «Una ciutat més accessible no és una qüestió de doblers sinó de gestió política». Avui, segueixen patint deficiències i barreres arquitectòniques.
Fets quotidians
Som poc accessibles
22/03/19 21:37
También en Opinión
- El hartazgo de los payeses del sur de Ciutadella: «Hemos tenido que llamar a la grúa para poder entrar en la finca»
- El misterio del tanga perdido en el centro histórico de Maó
- Los vecinos de Punta Grossa se quedan sin la única vía de acceso a sus barcas
- El Menorca clama contra el árbitro tras el descenso y el trencilla sale escoltado por la policía
- Sonrisas y lágrimas para Ferreries y Menorca