Jo no era feminista

Però -sobretot- no ho era perquè em creia que havien aconseguit viure en igualtat. La meva generació vam lluitar drets des de ben petites, creant i escampant el discurs, accedint als estudis, com a mares treballadores, o capacitant la independència salarial envers la parella. Em sentia una dona emprenedora, bregant per construir un moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, jurídica i econòmica de la dona en relació a l'home.

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

Malauradament, avui encara no és així. Guanyem menys ocupant els mateixos llocs de feina. Tenim cura dels fills, molt més que els homes. Assumim al càrrec les persones majors en els darrers anys de la seva vida, la tasca més important del món, i la menys valorada. Et violen i -quin país- et qüestionen. Els teus doblers pareix que no et pertanyen i n'hi ha que pensen que podràs ser la possessió de qualcú, fins i tot d'una manada. Per temporades, governa el patriarcat.

M'hi heu fet feminista. Per açò, aquesta columna et diu: «Estima't a tu mateixa, i si els altres volen, que ells també t'estimin».