Es llegat des Govern de Francina Armengol per ses Illes Balears mos deixa més sombres que llums. En uns anys de bonança econòmica on es creixement econòmic ha estat una constant, amb un creixement des PIB superior an es 3 per cent i un augment d'ingressos per damunt des 1.400 millons d'euros anuals en relació a s'anterior Govern de José Ramón Bauzá, sa legislatura des tercer Pacte catalano-socialista acabarà amb més deute públic, més despesa i més imposts. En total, ses arques públiques tancaran amb 8.702 millons d'euros de passiu (332 millons més que en 2015). Per tant, una vegada més qui més patirà seran ses butxaques des ciutadà, que a Balears aguantam una de ses càrregues impositives més altes d'Espanya. ¿Madrid ens roba?
Rebre una herència a Balears és nou vegades més car que a Catalunya. Som sa tercera regió més cara, i per tant, una de ses més confiscatòries d'Europa segons un estudi publicat per sa companyia especialista en defensa jurídica ARAG. Només per darrera de sa Comunitat Valenciana i Cantàbria on encara és més gravós rebre es béns d'un familiar difunt. De res ha servit que es Govern Armengol hagi tengut es pressupost més alt de s'història -ja li haguera agradat a José Ramón Bauzá, qui va trobar ses calaixeres buides de doblers i plenes de factures i deutes-: no només no s'ha reduït es passiu, sinó que encara s'ha augmentat en més de tres-cents millons. I aquesta festassa, que pagarem es ciutadans, amb es permís des banaules buenistas de Madrid.
Sa competència en s'impost de Successions i Donacions està cedit a ses comunitats autònomes. A priori, sembla que mos n'hauríem de beneficiar ja que açò vol dir que a Balears, on tenim una bona situació econòmica, se podrien davallar imposts, ja que es nostros polítics -no noltros- tenen sa capacitat no només de davallar imposts, sinó d'establir bonificacions fiscals a ca nostra. ¿Quin benefici n'hem tret es ciutadans d'aquesta competència cedida a sa nostra taifa autonòmica? Que de 2012 a 2017 s'impost confiscatori de Successions ha pujat fins a un 44%. Açò ha provocat que Balears sigui una de ses comunitats amb més renúncies d'hereus per no poder pagar ets imposts que s'Administració -es Govern Balear- mos imposa per rebre una herència d'un familiar. ¿Madrid ens roba?
2 Segons ARAG, per rebre una herència valorada en 300.000€ euros a Balears pagam 1.340 euros, mentres que a Madrid paguen 252 euros. Durant sa crisi, ses renúncies de famílies que no podien pagar una herència es van triplicar a Balears. De ses 335 renúncies en 2007 vam passar a ses 1.152 de 2014; un 343,9 per cent més.
Que cada any 1.500 famílies balears hagin de renunciar a una herència és una autèntica vergonya que mos hauria fer alçar es cul des sofà i votar en massa a ses pròximes eleccions autonòmiques. No només per enviar a fer punyetes ets actuals tirans confiscatoris que mos desgovernen, sinó també per exigir an es nou Govern que entri que torni totes ses herències robades an es poble.
Ses renúncies d'herències procedeixen de ses famílies econòmicament mès dèbils, d'una classe mitja asfixiada que veu amb pena com ha de renunciar an es patrimoni que uns familiars van conseguir amb s'esforç i sa feina de tota una vida. Un patrimoni, moltes vegades amb un valor més sentimental que econòmic. Es dret a s'herència és un dret constitucional, i s'Estat -on incloc ses taifes autonòmiques- no té cap dret a robar-mos an es ciutadans es fruit de s'esforç d'uns pares que han fet feina tota una vida per deixar una vida millor an es seus fills.
Fa dos anys, Francina Armengol firmà una declaració amb es president de Múrcia on es queixava d'un «tractament injust» cap a Balears. Si fos ver que a n'Armengol li preocupassin es ciutadans d'aquestes illes en quatre anys hauria suprimit s'injust impost de successions en tost de pujar-lo. A un país on sa major font d'estalvi des 90 per cent des ciutadans és sa casa o s'immoble que es compra, gràcies a s'infern fiscal en què es ‘Govern de la gent' ha convertit ses Balears, només es rics poden pagar una herència. Molt social i d'esquerres. I així tot.
