De rebot
Desordres i injustícia
Ala novel·la «Els Buddenbrook», quan Thomas Mann dona presència als revolucionaris de 1848 que pretenien acabar amb els privilegis de la burgesia, una criada de la casa dels rics comerciants planta cara a la senyora Buddenbrook. Aquesta li demana què aconseguiran amb aquells «desordres» i la jove li contesta: «A partir d'ara, jo seuré en aquest sofà i tu m'hauràs de servir». Per a aquella al·lota la revolució consistia, simplement, en un canvi de rols i de protagonistes, però la desigualtat no desapareixia. Els qui entenien així els objectius revolucionaris actuaven més per ressentiment -basat en la idea que hi ha qui gaudeix de privilegis, de serveis, etc. «en el lloc meu»-, que per indignació, la qual neix del fet que, essent el benestar un dret universal, no tothom hi té accés. El ressentiment no apel·la al bé comú sinó a l'individualisme, i explicaria el vot ultradretà fins i tot en zones on abans havien guanyat les esquerres (pensem en França o en Andalusia).
También en Opinión
- El experto desaconseja tanto el consumo de agua embotellada como tener ósmosis inversa en casa
- «Los menorquines pueden transmitir hoy las herencias en vida a sus hijos»
- La Aemet avanza el tiempo que hará en Balears en Semana Santa
- La tramontana disipa los temores del sector a las molestias de la velella
- De Praga a Ámsterdam: los 66 vuelos directos que conectan Menorca con Europa este verano