Ala novel·la «Els Buddenbrook», quan Thomas Mann dona presència als revolucionaris de 1848 que pretenien acabar amb els privilegis de la burgesia, una criada de la casa dels rics comerciants planta cara a la senyora Buddenbrook. Aquesta li demana què aconseguiran amb aquells «desordres» i la jove li contesta: «A partir d’ara, jo seuré en aquest sofà i tu m’hauràs de servir». Per a aquella al·lota la revolució consistia, simplement, en un canvi de rols i de protagonistes, però la desigualtat no desapareixia. Els qui entenien així els objectius revolucionaris actuaven més per ressentiment -basat en la idea que hi ha qui gaudeix de privilegis, de serveis, etc. «en el lloc meu»-, que per indignació, la qual neix del fet que, essent el benestar un dret universal, no tothom hi té accés. El ressentiment no apel·la al bé comú sinó a l’individualisme, i explicaria el vot ultradretà fins i tot en zones on abans havien guanyat les esquerres (pensem en França o en Andalusia).
De rebot
Desordres i injustícia
13/12/18 0:43
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo