Ala novel·la «Els Buddenbrook», quan Thomas Mann dona presència als revolucionaris de 1848 que pretenien acabar amb els privilegis de la burgesia, una criada de la casa dels rics comerciants planta cara a la senyora Buddenbrook. Aquesta li demana què aconseguiran amb aquells «desordres» i la jove li contesta: «A partir d'ara, jo seuré en aquest sofà i tu m'hauràs de servir». Per a aquella al·lota la revolució consistia, simplement, en un canvi de rols i de protagonistes, però la desigualtat no desapareixia. Els qui entenien així els objectius revolucionaris actuaven més per ressentiment -basat en la idea que hi ha qui gaudeix de privilegis, de serveis, etc. «en el lloc meu»-, que per indignació, la qual neix del fet que, essent el benestar un dret universal, no tothom hi té accés. El ressentiment no apel·la al bé comú sinó a l'individualisme, i explicaria el vot ultradretà fins i tot en zones on abans havien guanyat les esquerres (pensem en França o en Andalusia).
De rebot
Desordres i injustícia
13/12/18 0:43
También en Opinión
- Hallan el cuerpo sin vida de un hombre de 39 años en Ciutadella
- Detenida una joven de 22 años por dejar morir a su bebé tras dar a luz en un inodoro en Maó
- El joven que recibió el brutal cabezazo en Es Pla no tuvo asistencia médica
- Puertos saca a concesión el restaurante del faro de Artrutx: esto es lo que cobrará cada año
- Menorca logra 10 medallas en el World Cheese Award: estos son los quesos ganadores