Fets quotidians

Madona és morta

TW

Un 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana, van ser brutalment assassinades per ordre del dictador Rafael Trujillo. Per al moviment popular feminista, Pàtria, Minerva i Maria, han simbolitzat la lluita contra els abusos que patien, i l'any 1981 -en la I Trobada Feminista de Llatinoamèrica- es va designar aquest dia per a l'eliminació de la violència contra les dones.

Prop de 60 anys després, a la nostra Comunitat Autònoma, s'ha produït un nou assassinat masclista. A Espanya, 259 dones han mort en mans de les seves parelles en els darrers cinc anys. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d'un adult.

Noticias relacionadas

Aquestes xifres són la punta de l'iceberg de la societat més fosca i mostren la crua realitat que sempre hi ha hagut entre la dona i l'home. Des d'aquelles frases d'antany: «No ho diguis», «Fes el que et mana», «Canvia't la roba, que et renyarà» «A les nou a casa», fins les situacions de superioritat que encara es produeixen avui, com per exemple la diferència salarial, o l'atenció als fills o a les persones majors. Quotidianament, també tolerem micromasclismes constants. Quatre bromes, quatre acudits que podríem esborrar definitivament, però que acabem suportant a l'escola, a casa, o al treball.

El món s'ha adonat de la dimensió del masclisme, endurim accions, fem plans i aprovem mesures, però madona és morta.