Ens hem de felicitar tots per la rapidesa i eficàcia amb la que s'ha fet front a la greu averia elèctrica provocada pel cap de fibló. Estem acostumats a criticar, a tort i a dret, tots els polítics i responsables tècnics, donant peu al populisme i al nihilisme. I no és just perquè, com s'ha demostrat ara a Menorca i es va demostrar fa quinze dies a Sant Llorenç d'es Cardassar, davant situacions greus, les administracions, les empreses i les persones es mouen amb molta diligència, civisme i solidaritat i en la normalitat també déu n'hi do de la professionalitat que hi ha. Demanar millorar les coses no hauria d'estar barallat amb reconèixer el nivell existent i dir les coses pel seu nom.
Pels comentaris escoltats a peu de carrer, també crec que la consciència política ha augmentat. Ningú s'ha cregut que la interrupció de la llum hagi estat una fatalitat, un desastre sense remei, a la qual ens hem de conformar. Bon i bé tothom té coneixement que des de fa dos anys no hi ha connexió elèctrica amb Mallorca i que els avanços tècnics i científics permeten que la nostra Illa pugui ser molt més sobirana energèticament del que és. Aquesta consciència de capacitat d'acció és positiva perquè és la que permet engegar la política, que és sempre l'eina per resoldre injustícies i problemes.
Ara bé. El debat sobre l'energia no hauria de ser l'únic en ser tractat en termes de sobirania. Els menorquins no som plenament sobirans en moltes altres coses i malgrat sigui cert que en un món globalitzat les economies tancades i autàrquiques són un absurd, per la nostra Illa estaria bé fer una llista i repassar si tot el marc legal i infraestructural de l'Estat espanyol és adequat als nostres interessos econòmics i socials. Parlar de sobirania és parlar també de fiscalitat, parlar de finançament de les nostres administracions, de legislacions que permetin que el nostres treballadors estiguin tractats justament... Estaria bé que els menorquins deixéssim de ser mesells davant els cops i francament i sense escarafalls en parléssim de tot plegat, no tant sols d'energia.
Potser són les garrotades rebudes pels exèrcits que ens han aixafat prou vegades, el 1535, el 1558, el 1707, el 1810, 1939, o la por per la seva capacitat destructora, com es va comprovar el 1756 i 1781, però el cert és que el poble menorquí arrossega pors atàviques, calla i sotja i és presonera votant partits polítics estatals aliens als nostres interessos. És por, però també la idea que és pidolant i mostrant cega lleialtat que el poder madrileny arribarà a donar almoina.
Estaria bé que els partits polítics implantats a Menorca promoguessin més estats de la qüestió i debats sobre tot allò que ens afecta. Els gestors poden i deuen executar les polítiques, però ha de ser feina de la societat civil i dels partits el dibuixar els fulls de ruta. En aquest sentit he de felicitar a Més per Menorca per les jornades que va organitzar la setmana passada per la diversificació econòmica i que van permetre portar a l'illa a Miquel Puig, un gran economista, experimentat, ple d'idees i gens sectari. Més jornades com aquestes s'haurien de fer i per part, a més, de tots els partits polítics. No quedem curts parlant només de la sobirania energètica i tractem amb honestedat i sense por de tot el que ens afecta.
