Resa així es títol de sa darrera obra de sa brillant periodista Emilia Landaluce. Però, sobretot, és es crit amb es que més de 1.000.000 persones omplien es carrers de Barcelona es 8 d'octubre de 2017, convocats per Societat Civil Catalana, per expressar s'indignació cívica des poble català —i espanyol— amb es separatisme català i es cop d'Estat a sa democràcia perpetrat s'1 d'octubre.
Com cada 12 d'octubre, Festa Nacional de tots es menorquins i demés compatriotes des pobles d'Espanya, hem hagut d'aguantar ses xorrades de sempre per part des quatre de sempre: «12-O, res a celebrar», «Jo no celebro genocidis» o inclús «El Dia de la ràbia». Sense dubte, no ha existit mai en sa història una leyenda negra tan agressiva i falsa com sa de sa hispanofòbia i es seus acòlits. Més per Menorca compartia an es seu twitter «contra el racisme i el feixisme (¿feixisme en es segle XVI? WTF?), no celebrem cap genocidi». Anem a desmuntar tal barbaritat.
Clar que sí que vam ser imperialistes. Sense dubte. Com van fer ets àrabs, es romans o Atenes en es seu dia, fet que els ha fet grans a sa Història. Emperò genocidi significa aniquilació o extermini sistemàtic i deliberat amb d'una ètnia o grup social. Al contrari de lo que mos volen fer creure ets hispanòfobs, es genocidis que hi va haver a Amèrica van ser es dets imperis Asteca i Inca, precisament, abans de s'arribada dets espanyols. Sa llista és llarga de pobles indígenes extints o a punt d'extingir-se abans de sa nostra arribada: olmeques, xiximeques, zapoteques, maies, nasques, paraques, xavins, moxiques, tiahuanacs…
S'olvida sa nostra escassa força militar, i sa política de pactes i aliances d'Espanya amb es tlaxalteques i altres pobles perseguits i torturats per s'Imperi asteca que mos van ajudar a conquistar Mèxic, a qui noltros vam ajudar a alliberar-se dets asteques. S'ignora que sa majoria de morts indígenes —i espanyoles— van ser per sa transmissió de malalties d'un continent a s'altre per ses que uns i altres no estaven immunisats.
Inglaterra, França o Holanda mai van debatre es tractament que havien de rebre ets indígenes. Espanya sí, on jugà un paper fonamental Bartolomé de las Casas denunciant davant sa Corona ets abusos contra ets indígenes. Sí, rallam d'imperialisme i des segle XVI. Però mentres ses altres potències consideraven ets indis com éssers inferiors sense ànima, Espanya creava lleis per protegir-los i els considerava iguals. Mentres altres els desplaçaven o exterminaven, Espanya permetia es mestissatge, d'aquí que sa nostra llengua espanyola sigui sa segona més xerrada a tot el món amb 450 millons de parlants natius. Mentres altres tractaven ets indígenes com objectes sense drets ni privilegis, amb Espanya podien tenir terres, títols de noblesa, esser capellans i arribar a ocupar càrrecs a s'exèrcit. Mentres altres mai es van preocupar pets indis de ses colònies i només cercaven enriquir sa metròpoli, Espanya va promulgar lleis perquè aquests no fossin esclavisats, i molts d'ells arribarien a disfrutar de gran llibertat.
“Y no consientan ni den lugar que los indios reciban agravio alguno en sus personas y sus bienes, mas manden que sean bien y justamente tratados, y si algún agravio han recibido, lo remedien”. Va esser sa darrera voluntat testamentària d'Isabel la Catòlica. Per molt que els cogui an es seguidors de sa propaganda antiespanyola, sa Monarquia Hispànica no va conquistar Amèrica a cop d'espasa amb un súper exèrcit de milers de soldats armats i preparats —que no teníem—, sinó amb un exèrcit de mestres i capellans. Recordem a tots aquells que volen que visquem acomplexats per esser i sentir-mos espanyols, que ses Lleis d'Índies promulgades per sa Monarquia Hispànica en es segle XVI van suposar s'origen de lo que avui coneixem com drets humans. Unes lleis que prohibien s'esclavitud i defensaven sa propietat privada i sa llibertat individual dets humans i pobles indígenes. Sa prohibició d'injurar-los o maltractar-los. S'obligació de pagar-los sous justs, es seu dret an es descans dominical, una jornada laboral màxima de vuit hores i un cos de normes protectores de sa seua salut, especialment sa de dones i fiets.
En definitiva, estam farts d'aguantar lliçons ‘humanitàries' de sa parròquia pessemera. Aquells que pixen colònia cada Sant Antoni amb s'inventada «Diada del poble de Menorca», commemorant es 17 de gener de 1287 com sa matança, aniquilació i esclavitud de milers de menorquins autòctons que donaria peu a una pretesa repoblació catalana. Es mateixos que mos diuen que es 12 d'octubre és de fatxes i una vergonya, que celebram un genocidi i que hauríem de demanar perdó. No, no som fatxes. Ni demanarem perdó. Som espanyols, i orgullosos de ser-ho.
