La notícia del projecte presentat per ampliar l’abocador de Milà amb una capacitat que equival al que serien 36 piscines olímpiques per abocar-hi els nostres residus, és un cop baix a tots els esforços diaris per convertir-nos en la societat més modèlica i sostenible possibles amb Reserva de la Biosfera inclosa. 90.000 metres quadrats més poden ser un cop dur a la realitat que ens envolta sabent que necessitem més espai per guardar tota la porqueria que generem, sincerament.
Els abocadors s’han convertit en una llosa per les societats actuals, una mena de zona expiatòria dels nostres pecats més bruts, on hi va a parar tot el que llencem i que amb el reciclatge, els infinits esforços perquè reciclem a origen el paper, el plàstic i el vidre o les crides a reduir les nostres deixalles, hem mirat de mitigar. Caldrà conèixer aquest projecte quan es presenti però d’entrada, aquestes dades entristeixen encara que vinguin presentades com una inversió necessària si finalment s’aprova. En qualsevol cas, l’esforç sempre ha de començar a origen, és a dir, a ca nostra amb tot el que generem i hem d’evitar.
La industria alimentària ens havia empatxat de plàstics sense adonar-nos i per això els ciutadans hem agraït que com a mínim, es comencin a eliminar les bosses de plàstic al comerç. Falta el pas dels envasos i per això ara també ha començat una batalla contra les ampolles després que els metges ens hagin avisat que pixem plàstic. Només ens faltava això per adonar-nos que a banda de carregar-nos el planeta, ens anàvem enverinant nosaltres.
