En les darreres setmanes, la premsa ha anat plena de notícies sobre els màsters que les universitats han donat alegrament (per dir-ho d'alguna manera) a càrrecs del PP, així com també sobre la pocavergonya de molts polítics que engreixen els seus currículums amb títols acadèmics que no han guanyat. Igualment, hem pogut veure per la televisió la compareixença de l'expresident del govern, el senyor Aznar, en el Congrés dels Diputats en la que va vessar supèrbia per tots els porus del seu cos. Tenim coneixement, dia sí i dia també, que la Justícia espanyola fangueja i és baula d'interessos inconfessablement polítics. Tenen relació totes aquestes realitats? Poden ser cares d'una mateixa moneda? Hi ha trets psicològics de les persones derivats només de la seva personalitat, altres, en canvi, venen donats per la situació social i institucional que ostenten. Aznar és un superb perquè sap per experiència que el poder polític a Espanya és immens. És el perfecte símbol d'un estat de coses que es resisteix a morir a la meseta. Podria ser la reencarnació del tercer duc d'Alba, el duc de ferro, terror dels Països Baixos, com si els segles no haguessin transcorregut. És, en definitiva, la representació de l'endarreriment en el que viu l'Estat espanyol, d'un d'entre molts que el caracteritzen, com deia que es podria definir Espanya, un país d'endarreriments, el recentment traspassat historiador Josep Fontana.
Flor de sofre
La supèrbia d'Aznar, els màsters i l'endarreriment d'Espanya
21/09/18 21:08
También en Opinión
- Hallan el cuerpo sin vida de un hombre de 39 años en Ciutadella
- Detenida una joven de 22 años por dejar morir a su bebé tras dar a luz en un inodoro en Maó
- El joven que recibió el brutal cabezazo en Es Pla no tuvo asistencia médica
- Menorca logra 10 medallas en el World Cheese Award: estos son los quesos ganadores
- Puertos saca a concesión el restaurante del faro de Artrutx: esto es lo que cobrará cada año