Entre els contraris de l’estàndard català a les Illes Balears hi ha fanàtics («zeladors del temple» del localisme antinormatiu) que proscriuen l’ús de qualque paraula perquè la consideren impròpia de la nostra modalitat insular. Així, prohibirien mots com ‘gos’ i ‘gat’, perquè aquí em deim habitualment ‘ca’ i ‘moix’, respectivament. No saben «a quin gat encomanen es formatge»! i fent el «gat mèu» oculten que si ‘cussa’ és el femení de ca i ‘cus’ i ‘cusset’ denoten un ca petit, aquests mots tenen el mateix origen onomatopeic (la veu amb què es crida o s’incita els cans) que el mot ‘gos’, ‘gossa’ (castellà gozque; italià cuccio, etc.), segons el Romanisches Etymologisches Wörterbuch, el gran diccionari etimològic de les llengües romàniques del doctor W. Meyer-Lübke. Voldrien amputar del nostre lèxic mots que només la seua ignorància els fa considerar «no baleás». Me diuen que no empri ‘sota’, «que és català, noltros deim davall». Sí, però no era estrany sentir aquí construccions com passar «sota mà», dur una senalla «sota aixella» o «pegar una sota»...
De rebot
No siguem màndries
06/09/18 21:15
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo