No siguem màndries

Altra cosa és que hi hagi qui opta per formes del català oriental podent emprar-ne de més genuïnes dels parlars balears, com seria el cas de «penso», «penseu» «pensés», «llegeixo», «diem», etc. front al balear «pens», «pensau», «pensàs», «llegesc» o «llig», «deim», etc.; o mots com ‘buscar', ‘galleda', ‘baixar', ‘enraonar', ‘noi', ‘mandra', etc. tenint també ‘cercar', ‘poal', ‘davallar', ‘parlar' (/'xerrar', ‘rallar'), ‘al·lot', ‘vessa' (/peresa). La unitat de la llengua catalana admet, per suposat, la diversitat sempre, açò sí, que es tracti de varietats correctes i constitutives de la nostra llengua. ‘Capell', sí; però ‘sombrero'... ca, ‘barret'!

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Açò dit fins aquí, que per a molts m'agradaria que fos per sabut innecessari, em serveix per expressar el goig de sentir dir, com a paraula viva en boca d'una persona major menorquina, amb tota naturalitat que «En Tal (no cal dir noms) és un ‘màndria'», o sigui, «apocat i amb poques ganes de treballar». L'Alcover-Moll recull el mot, que relaciona amb la paraula «mandra», originàriament del llatí ramat, també «pell de be». I és clar, damunt la llana, si hom hi jau mentre altres feinegen, fàcilment trobarem el sentit de la peresa o vessa... A Llofriu (Empordà) invocaven: «Santa Mandra gloriosa / ens guardi de treballar, / que els dies en són per jaure / i la nit per descansar».

Contra els disbarats que s'escriuen sobre la nostra llengua, estudiem-la sense ‘mandra' ni ‘peresa'. Fora ‘vessa'!