Avui, demanar moderació és predicar en el desert. Com ho és també exigir que les idees s'argumentin amb dades contrastades. El que ven és tirar amb el trabuc gros sense reparar ni qui hi ha al davant ni si les ferides podran seran greus i tenir conseqüències de llarga durada. La cosa és fer mal, molt de soroll, alimentar la tribu i negar el pa i l'aigua a l'adversari convertit en enemic. De continuar així, podem acabar molt malament perquè ja hi ha masses ponts romputs i s'han donat ales a una minoria feixista que ja és capaç de fer ús de la violència en qualsevol moment.
Forma part del joc democràtic la protesta a peu de carrer. La manifestació contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas davant l'Ateneu de Maó entra en la lògica de la llibertat de pensament. No hi ha res a dir. Ens hi hauríem d'acostumar. Però és feixisme negar el dret a una entitat acadèmica i associativa com és l'ateneu a donar cabuda a la pluralitat d'idees, com ho és de feixista prohibir els partits per les seves idees. El menorquinisme que aixopluga l'ateneu ha estat des dels seus orígens divers i moderat en les formes. Generacions i generacions de menorquins, i també de forasters, han deixat la pell i l'ànima de la manera més desinteressada per l'ateneu amb la consciència que ho feien perquè és un valor en sí, positiu, el diàleg, la interculturalitat i la tolerància. En conseqüència, tenia tot el dret del món l'Ateneu a deixar la sala de conferències i els qui han carregat fort contra l'entitat per manifestar tolerància i estima a la diversitat, com també els que pretenen il·legalitzar els partits independentistes, no han fet més que mostrar el llautó.
Hi ha un profund malestar en la nostra societat. Per un costat, uns defensen polítiques neoliberals, d'aprimament de l'Estat del benestar, sense renunciar, però, i contradictòriament, que les administracions públiques estalonin els interessos de les grans companyies. Són els que a Menorca estan per les carreteres, els pàrkings, les multinacionals hoteleres i els touroperadors, la llengua castellana i l'anglès, sense reparar costos socials, mediambientals i culturals. Altres, pel contrari, defensem la regulació, la intervenció, la necessitat que les administracions públiques ajudin als més desvalguts i promoguin la cultura local, perquè és essent menorquins que som universals.
Paradoxalment el menorquinisme cultural i polític té valors més conservadors i humanistes que els neoliberals perquè no està ni per llençar els doblers en grans infraestructures ni tampoc per renunciar als valors de les classes mitjanes, la llengua i cultura de l'Illa, el pacifisme i la interculturalitat.
Menorca no necessita polítiques de partits de trabuc gros. El que necessita l'Illa és que es cuidi la seva gent i els seus paisatges com si es tractés d'un jardí japonès, amb estima i moderació, amb administracions ben dotades de recursos econòmics i humans.
Vivim en un permanent diàleg de sords entre els membres de les diferents ideologies presents a l'Illa. Es fan conferències i taules rodones dirigides només a qui volen escoltar el que volen escoltar, sense atendre a la diversitat. Per açò estaria bé i ajudaria a rebaixar tensions que els nostres ateneus i entitats cíviques promoguessin els debats entre els qui a més d'idees a exposar també manegen dades. Els fantasmes desapareixen quan es mostra que darrere els llençols blancs no hi ha ningú, quan es desmunten fal·làcies. Per açò, més moderació més intel·ligència i menorquinisme, per favor.
