El Camí de Cavalls és una de les reconquestes menorquines més importants del segle XXI i un dels projectes duts a terme que concentren més consens entre els illencs.
Els orígens d'aquest camí se situen en temps del rei Jaume II, qui va ordenar als cavallers d'aquell temps mantenir un cavall armat per a la defensa de l'Illa i dels seus habitants. El camí és una conseqüència d'aquest ordre reial. Per tant, la història del Camí de Cavalls és antiga i està ben documentada. Durant la primera dominació anglesa el governador Richard Kane, l'any 1736, el va considerar com un «camí reial» i, com a conseqüència, ordenava mantenir-lo net i en condicions idònies de ser transitat. No massa anys més tard, el 1758, era el governador francès, el Comte de Lannion, qui manava el seu manteniment i eixamplament.
De 1780, data el primer mapa de l'Illa que es conegui, realitzat pel cartògraf Louis Stoki d'Arc de la Rochette, que conté el Camí de Cavalls. Un parell d'anys després el Comte de Cifuentes, governador espanyol de l'Illa diu «los caminos llamados de caballos esten abiertos y del todo libres y compuestos de poderse libremente transitar...».
Ja dins d'aquest mil·lenni, responent a una demanda social, es va aprovar al parlament de les Illes Balears la llei de Camí de Cavalls (Ley 13/2000 de 21 de diciembre) amb l'objectiu de consolidar-ne l'ús general, lliure i gratuït.
El Camí de Cavalls lliga amb la idiosincràsia històrica i amb els costums dels menorquins: llibertat de transitar per Menorca amb l'única condició de respectar el territori i les feines agropecuàries que s'hi duen a terme. Per exemple, deixar tancades les barreres que estaven tancades, i obertes les que estaven obertes, no trepitjar els sembrats, no deixar residus, etcètera, etcètera. També cassa amb els costums tradicionals dels menorquins. A l'Illa sempre hi ha hagut la pràctica de fer la volta a Menorca ja sigui a peu, en velo, en barca o a cavall. Per la mar es tractava, i es tracta, de circumnavegar l'illa tot seguint un dels quatre punts cardinals. A peu es feia seguint caminois, carreranys, botant parets o travessant tanques. Ara es pot fer la volta a Menorca seguint un camí traçat i senyalitzat amb pedigrí històric. La tercera sinergia que ha provocat aquest esclat universal del Camí de Cavalls ha estat la coincidència de compartir el mateix batec amb els cànons contemporanis de vida sana, exercici i naturalesa.
La magnitud de l'èxit sempre és equiparable com és lògic a la magnitud de la responsabilitat. La conservació i la neteja són dons pilars fonamentals per aconseguir que aquesta idea magnífica tengui continuïtat i no es denigri amb el temps o, per dir-ho en paraules més col·loquials, no mori d'èxit.
Encara que m'agrada caminar no he fet mai el Camí de Cavalls en la seva totalitat. Té una extensió de 185 quilòmetres lineals i està dividit en vint etapes. Està molt ben senyalitzat amb panells a l'inici de cada etapa i amb estaques quadrades semblants a vigilants guardians. Encara que és un recorregut circular, el quilòmetre zero es troba a la Colàrsega del Port de Maó.
He recorregut açò si petits trams i, d'altres, com per exemple les subdivisions que van de Cala Galdana a Cala Mitjana de l'etapa que acaba a Sant Tomàs, l'he fet parcialment un centenar de vegades. És un tram polit que passa al costat de forns de calç i travessa barrancs i precioses cales migjorneres com Trebalúger, cala Fustam o cala Escorxada; a més de les dues esmentades que pertanyen al municipi de Ferreries. Fins i tot a l'estiu t'hi pots trobar sorpreses agradables com ara tortugues mediterrànies i una quantitat increïble d'ocells que van des de tudons, tórtores, caderneres, verderols, busquerets, pinsans, passerells, puputs o fins i tot esquives i corredores perdius.
El tram de via que més m'agrada d'aquesta etapa del sud és el llit empedrat cobert d'alzines que es troba entre l'olla del forn de calç derruït i la portella sense barrera de na Gran. És preciós i desprèn una sensació obaga de pau i tranquil·litat. Com que discorre davall frondosos arbres de fulla perenne que impedeixen veure el cel traspua una olor de terra humida i una frescor de canaló que trobarà un contrast salvatge en l'aparença desèrtica de les platges quan hi arribin els caminants. Degut a aquest trànsit ininterromput durant tot l'estiu dels banyistes que caminen i fan el dia a les cales també ens podem trobar sorpreses desagradables que contrasten amb les belleses esmentades. Des de fa una setmana, als peus del cartell plantat al Camí de Cavalls que indica la direcció per anar a Cala Mitjana, hi ha dipositades bosses d'escombraries. Davant aquesta desagradable visió quedes sorprès per dues coses. Que hi hagi persones incíviques que deixin els seus residus en plena natura. I que ningú els hagi recollit: els estadants que tenen el privilegi de passar amb els seus cotxes per aquest tram del Camí de Cavalls o els forestals que també tenen el privilegi, aquest institucional, de passar-hi motoritzats. Els usuaris del Camí de Cavalls tenim l'obligació de no deixar residus quan fem l'esmentada via. Les institucions que en tenen cura tenen la responsabilitat de mantenir net el Camí de Cavalls. Via. Espai apte per a transitar-hi, que cal recórrer per a anar d'un lloc a un altre; cast. vía, camino. També significa «acció de caminar».
