Lumbago o lumbàlgia són paraules que metges i pacients fan servir per indicar el dolor lumbar. En diuen també mal d'esquena.
Cada cop afecta més persones, en especial d'edat laboral. I prou se sap que pot causar minusvalidesa durant dies o setmanes, mesos i fins i tot anys. De fet, és la causa de discapacitat més freqüent al món, i a Europa és la primera causa de baixa laboral.
El passat 9 de juny, la prestigiosa revista mèdica The Lancet reunia un panel d'experts per tal de posar en comú el que se'n sap, i el que no se'n sap.
Aquest panel és un grup d'especialistes que escriuen una sèrie de tres articles per fer-nos saber, o fer-nos recordar, el què de la lumbàlgia.
En la majoria de casos, ens diuen, no se sap amb precisió què és el que provoca el dolor, i en conseqüència la discapacitat, perquè en aquesta majoria de casos no és possible demostrar un malaltia o almenys una malposició de la columna que justifiqui el dolor lumbar.
Els experts ens recorden que no necessàriament això que es veu a la radiografia, tomografia o ressonància és amb certesa la causa del dolor, perquè això també s'hi veu en persones sense cap dolor ni molèstia.
Amb unes excepcions que sempre s'han de tenir en compte, la lumbàlgia sembla que es deu a una misteriosa conjunció del factor bio-físic amb el factor social i el factor psicològic. L'obesitat, la poca activitat física i el tabaquisme en són factors de risc.
La consideració que el pacient li doni al seu propi dolor, i a la pròpia dificultat de moviments, són factors culturals que també tenen força rellevància.
Hi ha una minoria de pacients, però, la lumbàlgia o la ciàtica dels quals necessita una altra consideració, molt diferent, i queden per tant fora d'aquest resum.
El panel d'experts alerta també sobre un consum excessiu de medicaments. D'entrada no en són la primera línea sinó més aviat un complement del tractament inicial, tot i que cada cas és un cas particular i necessita una mirada personalitzada.
Ens diuen que és millor que el pacient torni a la seva activitat quotidiana, i a la feina, tan aviat com sigui possible, i tan aviat com sigui possible que faci alguna activitat física, sempre controlada i prudent. El repòs, més enllà del mínim necessari, no ajuda a la recuperació.
La tendència actual és entendre la lumbàlgia com una situació que pot evolucionar de manera irregular i a llarg termini. Hi haurà episodis de dolor d'intensitat variable que queden separats per períodes sense dolor, o con molèsties mínimes o almenys tolerables. Cada pacient és un cas particular.
Se sap que més o menys la mitat dels pacients evolucionen amb episodis recurrents de dolor lleu o moderat, i se'n recuperen. Però n'hi ha que tenen episodis de dolor intens. Molts pacients es troben molt millor abans de sis setmanes, però n'hi ha que continuen més temps amb dolor i de vegades discapacitat.
Cal admetre que les recaigudes són possibles però que la recuperació és el fet més probable. Sembla per tant que la paciència, el fet de continuar una vida laboral tan activa com sigui possible, i desenvolupar alguna activitat física són la clau d'aquest problema. Cal controlar el sobrepés.
S'ha de recordar que lumbàlgia és dolor a la zona lumbar, i que algunes vegades el dolor també compromet la cama. La ciàtica, en canvi, implica el compromís d'un nervi concret i la molt específica zona de la cama (i la zona glútia) que li pertoqui. En general, els pacients amb ciàtica no tenen lumbàlgia.
I haig de fer notar que això només n'és en resum adaptat i no substitueix en absolut la necessària visita al metge de família. Qui vulgui tota la informació d'aquesta sèrie d'articles pot consultar The Lancet del 9 de juny (2018; vol. 391; num. 10137), disponible en www.thelancet.com.
bello.cat / jordibell@gmail.com
