Després de llegir l'article, que amb aquest títol, va publicar dissabte el politòleg senyor Cristóbal Marquès, a qui no tinc el gust de conèixer, em permeto fer uns breus comentaris sobre la seva proposta d'un pacte turístic a partir del cessament de la consellera Maite Salord i el seu equip.
Per començar. No crec que fos ni seriós, ni acceptable, demanar d'entrada, la dimissió, per exemple, d'un ministre d'Agricultura si un anys la collita de blat o la temporada d'aubergínies, no han estat tan bones com s'esperava o la del d'Indústria per la baixada de la venda d'aspiradores.
Idò, a partir d'aquesta tan senzilla i entenedora premissa, sorgeixen els meus comentaris. Imagin, d'entrada, el senyor Marquès sap quatre coses fonamentals que s'han de tenir en compte:
- Durant una sèrie d'anys Menorca ha tingut un turisme prestat conseqüència dels greus problemes -bèl·lics i dramàtics alguns- patits per antics i sòlids destins turístics que a la fi, sortosament superats, de nou tornen a rebre turisme.
- Menorca, que no deixa de ser un producte més, que té, de moment, com a potencial client el mercat europeu. Queda clar per tant que qualsevol problema econòmic, social o polític d'aquests països pot incidir de manera clara i determinant en la resposta d'aquests mercats a l'oferta de Menorca. Aquests mercats tenen i viuen també d'acord amb les seves lleis i costums que marquen i determinen la seva resposta.
- No esteim sols, ni tenim l'exclusiva: Menorca és, simplement, un destí més que, en molt dura i, a vegades, ferotge i despietada competència amb altres destinacions similars a la nostra, lluita per aconseguir atraure l'atenció dels potencials visitants.
- L'èxit d'un destí s'aconsegueix també quan aquest respon fidelment a la imatge que volia vendre. La qualitat del producte idò, és sempre essencial.
Els que hem anat a fires de turisme sabem que vol dir aquesta dura competència entre grans i exòtiques destinacions turístiques i no solament europees, que també.
Amb tot això pretenc deixar clar que no tot depèn exclusivament de les inversions promocionals i que la millor promoció turística no és, ni d'enfora, la més cara o costosa, la millor promoció, amb abismal diferencia, és la del visitant que queda satisfet. I en aquest camp si que tenim tota i l'exclusiva responsabilitat. Les inversions en promoció difícilment són l'element essencial per obtenir uns bons resultats: ni els anys d'espectaculars creixements que teníem eren sempre fruit de la promoció, ni els dolents tampoc culpa de la manca d'aquestes inversions.
En resum: possiblement sigui l'hora d'un gran pacte pel turisme a Menorca, com diu i demana el senyor Marquès, un pacte polític i social, garantint d'entrada, que cadascun dels participants o interlocutors es comprometi a complir rigorosament amb la seva particular responsabilitat. No seria ni és gens just assenyalar amb el dit el que els altres fan i oblidar la pròpia parcel·la de responsabilitat.
No és gens lògic tampoc demanar ara, des de l'oposició del Consell insular, allò que no s'ha fet des del govern.
