«Quan pens que un sol home, armat només dels seus recursos físics i morals, va ser capaç de fer sorgir d'un ermot aquesta terra promesa, em convenç que, malgrat tot, el gènere humà és admirable. Però quan faig el còmput de la constant grandesa d'esperit i de la tenaç benvolença que sens dubte ha requerit assolir aquest resultat, sent un respecte immens vers aquell camperol illetrat que ha sabut completar una obra digna de Déu». Amb aquests mots l'escriptor provençal Jean Giono clou el seu relat «L'home que plantava arbres». Mentre la I Guerra Mundial destruïa paisatges i matava homes, Elzéard Bouffier plantava centenars, milers d'arbres, que transformaven en un paradís ple de vida el que abans era una regió inhòspita i quasi deshabitada. Deixava així, amb generositat enorme, una bella petja en la terra sense esperar cap recompensa. Bouffier volia que la gent estimàs els arbres o, més exactament, que estimàs el fet de plantar-los. Aquesta petita obra mestre ressalta la comunió amb el món silenciós de les plantes, que purifica i renova la terra que ens envolta, ens reconforta i ens reconcilia amb la mort.
De rebot
L’home que odiava els arbres
05/07/18 21:41
También en Opinión
- Detenida a su llegada a Menorca una okupa de Son Parc con 160 gramos de heroína y cocaína
- La presencia de ratas aviva las críticas contra el sistema de basura puerta a puerta en Es Castell
- Mercè Rubió dimite del patronato de la fundación que impulsó su padre con una dura carta
- Los propietarios de Binibèquer Vell activan este miércoles la reducción del horario de visitas
- Fallece Pere Oleo Cortés, el sacerdote que dedicó 44 años a la parroquia de Alaior