«Quan pens que un sol home, armat només dels seus recursos físics i morals, va ser capaç de fer sorgir d'un ermot aquesta terra promesa, em convenç que, malgrat tot, el gènere humà és admirable. Però quan faig el còmput de la constant grandesa d'esperit i de la tenaç benvolença que sens dubte ha requerit assolir aquest resultat, sent un respecte immens vers aquell camperol illetrat que ha sabut completar una obra digna de Déu». Amb aquests mots l'escriptor provençal Jean Giono clou el seu relat «L'home que plantava arbres». Mentre la I Guerra Mundial destruïa paisatges i matava homes, Elzéard Bouffier plantava centenars, milers d'arbres, que transformaven en un paradís ple de vida el que abans era una regió inhòspita i quasi deshabitada. Deixava així, amb generositat enorme, una bella petja en la terra sense esperar cap recompensa. Bouffier volia que la gent estimàs els arbres o, més exactament, que estimàs el fet de plantar-los. Aquesta petita obra mestre ressalta la comunió amb el món silenciós de les plantes, que purifica i renova la terra que ens envolta, ens reconforta i ens reconcilia amb la mort.
De rebot
L'home que odiava els arbres
05/07/18 21:41
También en Opinión
- EN DIRECTO | La evolución de la DANA en Menorca
- La pesadilla de la alcaldesa de Es Migjorn en la zona cero de la DANA: «Estamos vivos por cinco minutos»
- Que Ferreries se haya convertido en el primero de Menorca en instalar un sistema de iluminación...
- Se incendia parte de una nave industrial de Maó llena de electrodomésticos
- Los súpers de Menorca ya aplican el horario de invierno: los que pueden abrir en festivo y los que no