L'illa dels cavalls

També a Menorca la podríem anomenar com l'illa inventada per Swift, tot i que els menorquins no siguin Yahoo. Ni per la coneguda empresa informàtica ni per la categoria humana dels seus habitants. Si més no, ho esper! El cas és que amb la festa de Sant Joan Ciutadella obre un cicle dins l'estiu menorquí, en què cada poble celebra la seua festa patronal fins arribar a la de Maó a principis de setembre. La de Ciutadella possiblement és la tradicionalment més arrelada a antics costums propis d'un societat agrària. Remembrant el temps en què cada cavalleria havia de mostrar-se preparada per defensar la terra al crit d'«a l'arma»!, cavalls i cavallers hi tenen el major protagonisme.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

UN DELS DIFERENTS continguts simbòlics associats al cavall, que remet als dies de gran festa com a retorn als orígens, té a veure amb el mite dels cavalls de Neptú. El déu de la mar llaura les ones amb el seu trident i n'emergeix un tropell equí, que representa les energies còsmiques sorgides del caos primigeni. Anualment ho fa: un moviment cíclic que pretén renovar la vida. La festa, que cada any s'esdevé en un moment solar idèntic, trenca l'ordre avorrit del pas dels dies, el ritme habitual de treball, les rutines, per restituir-nos al punt de partida, a l'origen, i començar un cicle de bell nou. Durant unes hores el jovent viu intensament la seua plenitud vital; els majors sembla que recuperin l'esperit de la joventut perduda. Ni que sigui un miratge.

ELS GENETS mostren llurs habilitats però estressen els nobles animals fins a l'extenuació, cosa que preocupa les sensibilitats animalistes. I mentre el seguici eqüestre (sa Colcada) omple carrers i places del nucli de la ciutat antigament emmurallada, una gernació que triplica o més la població habitual gairebé col·lapsa la trama urbana. Com altres esdeveniments festius, el de Ciutadella corre el risc de morir d'èxit