Joan F. López Casasnovas07/06/18 21:12
TW

Defensar la Constitució com a garantia de la convivència és lloable. Els ciutadans, especialment els més joves, han d'estimar i valorar la Constitució, paraigua on s'aixopluguen tots els drets fonamentals, calaix dels deures cívics, cistella de normes de vida comunitària. Perquè açò sigui així, la Constitució ha de ser assumida, voluntàriament acceptada per una gran majoria de la població. Si no, si un demos com a subjecte de sobirania no l'accepta com a tal, ja sigui perquè considera que no respon a les seues aspiracions, ja sigui perquè sent que les normes contemplades restringeixen expectatives socials o constrenyen l'exercici d'una ciutadania lliure, llavors, en democràcia, la mateixa Constitució ha de tenir mecanismes propis de reforma, que siguin practicables. D'altra banda, les Constitucions democràtiques són reformades i modernitzades en períodes de temps raonables, perquè les diferents generacions s'hi puguin reconèixer.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

A dotze ciutats italianes s'estan celebrant enguany uns «Dialoghi sulla Costituzione» per iniciativa de l'editorial Laterza i del Consell de Ministres. El format confronta dos experts en la temàtica que afecta un article constitucional, del qual es debat la seua vigència, si cal o no introduir-hi canvis i, en cas afirmatiu, en quin sentit hauria de canviar. La darrera setmana de maig l'encontre va tenir lloc al Palazzo Vecchio de Florència i l'article elegit era el 9: l'Estat i els poders públics han de sostenir la recerca i la ciència lliure, sense que aquesta hagi de respondre necessàriament a cap aplicació immediata? Una professora de Física de la universitat La Sapienza, de Roma, i un jurista de l' Autorità garante della concorrenza e del mercato, tractaren d'esbrinar, entre altres coses, la importància de la ciència en la societat i la conveniència de posar-la o no sota la tutela de la cultura i del patrimoni artístic i ambiental.

A diferència de la República italiana, al Regne d'Espanya la Constitució sembla segrestada per uns fanàtics (en sentit etimològic, «sacerdots al servei del temple»), que la consideren com a un text sagrat, de valor immutable. Quan ja arriba a més d'un 60 per cent els espanyols que, si més no per raó d'edat, no han pogut votar la Constitució de 1978, uns debats oberts, argumentats, democràtics no hi són ni se'ls espera. Hi ha massa tabús, com el territorial de l'Estat, el supremacisme nacional o la Monarquia. I és una llàstima, perquè s'haurien de poder detectar els canvis necessaris que les diferents nacions de l'Estat reclamen, amb diferents graus de consciència.