És realment vergonyós que la justícia a tot l'estat espanyol sigui lentíssima i vagi amb els peus, resultat que encara estigui clavada en procediments antediluvians, no disposi dels mitjans humans suficients i a més estigui polititzada. Aquesta situació afavoreix la corrupció i a més provoca que tinguem que esmerçar més energies de les desitjables en combatre els tripijocs dels polítics que gestionen només mirant el seu profit, sense escrúpols.
Sí, deploro la corrupció no tant sols pel robatori directe que representa sinó perquè és també un desviament indirecte de recursos. Quantes hores hem esmerçat llegint pàgines dels diaris dedicades als escàndols? Les televisions i les ràdios han anat també plenes d'aquesta brutícia. Ben segur, la nostra societat, després de tants anys que només parla de doblers, enganyifes i lladres, seria una altra si hagués dedicat en educació, investigació, medicina i benestar social totes les energies que ha perdut en misèries. La generació coneguda pels ni-ni, només haurà sentit parlar de corrupció. Me n'avergonyeixo. Quin model de societat per les generacions que pugen és aquest?
EL CAS NERER, de Ciutadella, és dels anys 2005 i 2006 i, després d'estar guardada un bon munt d'anys en un calaix la denúncia i l'operació policial impulsada per la fiscalia anticorrupció, la instrucció es va iniciar el 2016. Ara, dos anys després, el jutge reprèn la causa. El cas Citur també és dels mateixos anys i els procediments judicials han seguit el mateix ritme, lent i sincopat. Amb l'anar i venir de jutges i papers, és un miracle que no s'hagin perdut els fils de les trames i serà un miracle una sentència.
Vaig començar a escriure regularment en el MENORCA l'octubre del 2007, empès per la creença que no podia llegar als meus nebots un món i una Illa pitjor de l'heretada; que no podia seguir callat; que estava obligat com a ciutadà a promoure la reflexió i com a ciutadellenc que estima Ciutadella a defensar-la enfront de la immundícia. Però, ara bé, si no fos per la situació d'enfonsament social, econòmic, polític i cultural en el que des de fa uns anys vivim, escriuria sobre el que realment als humans ens fa valuosos i diferents als animals: les arts en general, la història, les humanitats i glossaria el polit que és gaudir d'un dia de sol i poder saludar als veïns i amics amb alegria.
CIUTADELLA TÉ una llarga tradició conservadora i un sector social predominantment de dretes, el qual històricament ha oscil·lat entre seguir camins propis o acompanyar projectes ideològics forasters, moltes vegades, a més, barallats amb els interessos de la iniciativa empresarial i econòmica de Menorca. La dreta de ponent, si no pren un cop de timó de darrera hora, té mala peça en el teler en les eleccions municipals i autonòmiques de l'any vinent perquè les opcions polítiques conservadores a la vista són ben tristes. Perquè, per una banda, pot seguir donant la confiança a un PP ferit de mort per la corrupció i el descrèdit acreditat per un currículum de mala gestió municipal enorme, o bé optar per l'opció de Ciudadanos, una opció que cada vegada es mostra més intolerant amb els fets nacionals minoritaris de l'Estat espanyol i que pot conduir a incrementar la inestabilitat, de la qual en fuig el conservadorisme amb més tradició.
MENORCA, i molt especialment Ciutadella, necessita un partit de dretes propi, de l'Illa, que representi els interessos de veritat dels emprenedors menorquins i dels conservadors de tota la vida. Per açò, estaria bé que la gent conservadora honesta, que n'hi ha molta, ben possiblement la majoria, promogui el tancament de la persiana del PP de Ciutadella i faci un partit nou, un partit centrat, allunyat dels radicalismes centralitzadors i promotors d'intoleràncies i que defensi els interessos de la petita iniciativa.
