La vida no s'atura i el temps ens trepitja, calciga i, finalment, ens esborra. Mai no he entès el concepte «temps». «Número del espacio en movimiento» ens feien memoritzar al batxillerat, però ¿no hi podia haver un abans del Big Bang si hi havia un després de 15.000 milions d'anys? En fi, ja es veu que no he llegit (ni sé si mai llegiré) Stephen Hawking i menys encara quan «La Razón» diu que hi ha dos espanyols capaços de rebatre les seves teories (!).
A GIRONA I OLOT es van celebrar durant la segona setmana de març uns encontres de literatura (Festival MOT), sota la direcció de Josep Ramoneda. En conversa Erri de Luca i David Fernández, l'escriptor napolità recomanava viure amb la maleta preparada, perquè «no som propietaris de res, sinó llogaters sense cap garantia. Veim el mar no com un lloc de pau, sinó com un camí per a la fuga». La mar és una constant en l'obra d'Erri De Luca.
També ho és actualment en la seva defensa dels qui viatgen a través del Mediterrani per accedir a una vida digna. L'escriptor va lamentar que el Mare Nostrum s'hagi convertit en «un naufragi continu i constant de la història, de tota la humanitat». I va reivindicar els delictes que es cometen contra lleis injustes, com l'ajuda dels pescadors de Lampedusa a la gent que ve del mar -la via liquida d'Homer- i la dels herois de Proactive Open Arms, castigats per salvar vides.
SEGONS DE LUCA, les lleis injustes tindrien data de caducitat. El que no hauria de caducar mai és la humanitat, va reblar David Fernàndez. Per suposat que, en la meva ignorància, encara no he vist cap jurista que hagi contradit les opinions raonadament exposades pels catedràtics de Dret Constitucional Javier Pérez Royo i Joaquín Urías o per l'exmagistrat del Tribunal Suprem J.L. Martín Pallín en relació al desficaci de l'aplicació del 155. No es tracta de qüestions d'ideologia, que cadascú té la que té, sinó de raonament; sí, de legalitat. L'aplicació del 155 s'ha saltat límits constitucionals, tota la instrucció d'aquesta mena de «causa general» per part dels jutges Llarena i Lamela està viciada des de bon començament i pocs són els qui ho denuncien. On són els intel·lectuals espanyols? Enyor els Vázquez Montalbán, els Aranguren... Quin silenci tan clamorós! La 'llibertat de premsa' a Espanya serveix per amagar tot allò que no interessa o molesta al poder.
