Circula un vídeo per les xarxes que s'ha fet viral. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, saluda maquinalment i dóna la mà amb un somrís forçat a una dona i a un parell d'al·lots africans de camí a un acte de partit o institucional. Mentre entra al local mira dissimuladament l'entorn, serra les atractives barres i es frega les mans llardoses amb una expressió de fàstic per treure's la brutícia transmesa per la dona negra i pels dos fillets petits africans.
Un incís. En menorquí, mai no faríem servir la paraula «llardoses» a l'hora de referir-nos a la matèria melosa, bruta, greixosa i enganxosa aferrada a les mans o a la pell, en aquest cas del líder socialista.
A MENORCA no es fa servir la paraula «llard» per definir el greix tret per fusió del sagí del porc. S'acostuma a emprar la paraula «saïm» (greix d'un animal, especialment del porc, el greix reduït a l'estat líquid o quasi líquid) o «sèu» (greix animal en general, i principalment del porc).
De fet, a Menorca, tampoc no s'haurien fet servir aquests dos mots per referir-se a unes mans olioses, untuoses, enganxoses. A la nostra estimada illa hauríem emprat el castellanisme «empalagoses». «Pedro Sánchez va donar la mà a uns al·lots africans i a la seva mare i les mans li van quedar empalagoses. Per treure's la brutícia enganxosa, es va fregar les mans amb cara d'oi mentre es dirigia a un acte polític institucional o de partit».
Aquestes paraules, variacions amunt, variacions avall, hauríem fet servir a Menorca a l'hora de descriure aquest vídeo del líder del PSOE que s'ha convertit en viral.
LA PARAULA que no faríem servir mai a Menorca, ni tampoc a qualsevol altre regió o país democràtic, seria la paraula «racista». Pedro Sánchez, a pesar de la freda descripció dels fets, no va cometre un acte racista fregant-se les mans empalagoses després de saludar una mare subsahariana i els seus dos fills. Empraríem altres termes com ara «higiene» o «fer-se net» o d'altres de similars relacionats amb la neteja o la urbanitat. El líder socialista espanyol no va cometre un acte racista. Simplement, tenia les mans untuoses per culpa d'uns al·lots que tal vegada, uns moments abans, havien devorat un gelat o havien menjat caramels. A nivell personal l'entenc perfectament. Tenir les mans mel i untis no és gaire agradable. Sempre he de cercar un lavabo o aplicar-me una tovalloleta humida per treure'm aquesta melositat inevitable quan menges un gelat o un d'aquests dolços tan bons que es fan a Menorca i que no puc trobar a cap altre indret del món. I està bé que sigui així.
Com pots desitjar una cosa si n'acabes embafat? Com pots enyorar un sabor relacionat amb un indret en particular si no t'hi has de desplaçar? La distància i la dificultat és el millor potenciador del sabor que hi ha.
I també les paraules. La precisió de les paraules i la seva absoluta exactitud. No em cansaré mai de recordar la frase de Santa Teresa de Jesús: «Les paraules ens mouen a les accions». Si diguéssim que Pedro Sánchez és racista per fer-se net les mans després d'encaixar amb dos infants subsaharians hauríem d'acompanyar les nostres afirmacions amb accions més contundents i no aturar-nos fins que el líder deixés el càrrec perquè un racista no pot estar encapçalant un entitat de la història i de la coherència política del partit socialista.
Pedro Sánchez no deu ser gaire llegidor. Dit d'una altra manera, no deu llegir només el «Marca», però no es deu fer molt enfora perquè ha acusat de racista Joaquim Torra per unes piulades descontextualitzades i per uns escrits de fa uns anys. M'he pres la molèstia de llegir les piulades i els escrits i no hi he vist cap mostra de racisme de la mateixa manera que no hi he vist cap mostra de racisme en el vídeo esmentat i comentat de la família subsahariana.
EN AQUEST CONTEXT polític que travessam puc entendre la política i les declaracions de Mariano Rajoy, encara que em semblin, política i declaracions, repugnants: amb aquesta política el polític gallec ha aconseguit ser president del govern d'un país tan important com Espanya. Puc entendre la política i les declaracions d'Albert Rivera, encara que, política i declaracions, em semblin aberrants: amb aquesta política i amb aquestes declaracions ha aconseguit liderar les enquestes. De cap de les maneres no puc entendre la política i les declaracions de Pedro Sánchez, encara que la política i les declaracions del PSOE durant moltes èpoques em van agradar, perquè la política i les declaracions l'han dut a aconseguir els pitjors resultats de la història centenària del seu partit. Perquè ja ho diu un refrany menorquí: «Qui menja fel, no pot escopir mel». Empalagós. Castellanisme. Embafós.
