Na Mónica Rodríguez Gil fa quinze anys que fa feina com auxiliar administrativa a un hospital públic de Palma. Durant aquests quinze anys s'ha esforçat per prosperar i millorar com a persona i com a professional. Ha realitzat diversos cursos de formació, va fer s'accés per majors de 25 anys, una carrera universitària, un màster i un expert. Tot açò a sa UIB, i en català!
Fins ara ha actuat de forma silenciosa davant s'imposició des català a ses Balears per part des Govern des Pacte, encara que des des primer dia tenia clar que, per ella -i per sa majoria de ciutadans d'aquestes Illes-, es català ha de ser un mèrit com havia estat sempre i no un requisit. I estic segur que si demanàssim an es professionals de s'IB-Salut, també secundarien que es mèrit fos es nostro menorquí i no un estàndar de segell barceloní que res té que veure amb lo que rallam es pacients d'aquesta terra.
Na Mónica ha atès a milers d'usuaris. I ho ha fet sempre demanant-los que s'expresassin en sa seua llengua autòctona, ja que així ells es donarien a entendre millor, i de pas, també li servia a ella per aprendre si es tractava de balearparlants. Afirma que mai, i quan diu mai és mai, no ha tingut ni un sol problema d'enteniment. Entén perferctament es mallorquí però li costa parlar-lo ja que no és sa seua llengua materna. Cosa que té fàcil solució amb es cursos de llengua de Sa Fundació, en es que cada vegada s'apunten més castellaparlants.
Es darrer fi de setmana d'abril es va publicar sa convocatòria de sa categoria professional de sa branca administrativa, an es qui s'exigeix un nivell de català dins es plaç de… un mes. Actualment, na Mónica està cursant un curs de català però s'examen escrit és a finals de maig i s'oral es mes de setembre. En altres paraules, açò vol dir que després de quinze anys de feina i esforç, no es podrà presentar a s'examen i ni tan sols té s'oportunitat d'accedir a consolidar sa seua plaça.
Per més inri, ha demanat una mà d'ajuda an es seu sindicat, s'únic que es va mantenir ferm votant a favor que es català sigui un mèrit i no un requisit, «el que resiste, vence». Assegura que es personal administratiu és es més perjudicat, ja que se'ls exigeix un nivell de català a fetxa de sa convocatòria i ni els permeten fer una prova de nivell prèvia a s'examen, com s'havia fet en ocasions anteriors.
Na Mónica ha hagut d'agafar sa paella pes mànec contactant amb es departament jurídic des seu sindicat a Madrid, que no sabien res ni un fil des tema. Està indignada i es sent impotent, quan veu que a qualsevol branca de sa sanitat es valora més un paper de català que s'experiència, sa formació i sa vàlua de cada professional.
Segons una enquesta de s'IBES, es 75 per cent des ciutadans de Balears estan en contra de sa imposició des català per exercir a sa sanitat. Mentrestant emperò, en es Govern des Pacte no treuen sa banya de dins es forat i segueixen amb sa seua escabetxina: de 114 inscrits a s'examen de s'EBAP, només 22 aprovats i més de 1.100 exclosos pes ditxós català a ses borses de sanitat. Uns despropòsits clínics que acabarà pagant car es Govern d'Armengol, si no acaba abans amb sa nostra salut.
