Fa sis anys l'informe «L'assetjament escolar homofòbic i risc de suïcidi en adolescents i joves lesbianes, gais i transsexuals», redactat per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) per al Defensor del Poble, assenyalava, després d'enquestar a 653 menors de 25 anys que havien reconegut haver patit assetjament escolar per raó de la seva orientació sexual, que el 43% dels enquestats confessava haver pensat en el suïcidi, el 35% ho havia planificat i el 17% ho havia provat una o més vegades. I és que, malgrat les víctimes del bullying poden tenir perfils diversíssims (des de físics, econòmics, lingüístics, de color...), n'és un dels principals l'orientació no heterosexual. Malauradament, l'assetjament a gais i lesbianes és sistèmic en els centres d'ensenyament espanyols. Un adolescent que mostra un caràcter que no s'ajusta a les expectatives de gènere pròpies del seu sexe té totes les cartes a la mà per ser maltractat física o psicològicament pels seus companys i companyes.
Si la reforma del Codi Civil conduïda per Rodríguez Zapatero va permetre el matrimoni dels gais i lesbianes, si en els darrers anys comunitats autònomes com la nostra han legislat per garantir els drets de l'heterogeni col·lectiu LGTBI, si sembla que Espanya és un dels estats del món que més ha avançat en els drets civils, ¿com és possible entendre que encara es donin situacions d'assetjament i discriminació per l'orientació sexual?
La raó no és cap més altra que la nostra societat és absolutament heterosexista i masclista, sense que valguin lleis i codis penals, redactades més per reparar víctimes que per a corregir aquest estat de coses, com recentment ha posat de manifest la sentència del cas de «la Manada». Els modes de representació heterosexuals són hegemònics i es despleguen de forma normativa en tots els àmbits. Com assenyala Didier Eribon, a «Reflexiones sobre la cuestión gay», «la injúria és només la punta, el caràcter verbal límit de la violència simbòlica que organitza la sexualitat segons jerarquitzacions i exclusions ben precises i que confereix a l'homosexualitat un estatut d'inferioritat en les nostres societats».
Per açò, quan en els darrers anys de la infantesa, els individus que prenen consciència que no participen de l'orientació heterosexual han de fer molts d'esforços psicològics per fer front a les normes, al mateix llenguatge. Han de desenvolupar unes enormes energies, lluita que en molts casos dura tota l'adolescència i la joventut, perquè les forces contràries són aclaparadores, i en el que la persona es veu obligada a o bé quedar muda i amagada o a reinventar-se, replegar-se en espais de sociabilitat propis (bars i locals gais) i en molts casos cercar nínxols professionals (com les arts, la moda, l'estilisme...) que històricament han estat més tolerants.
Els col·lectius LGTBI, conscients de la tasca immensa que cal fer per desmuntar aquest estat de coses estructurat segons les regles del llenguatge heterosexual, conscients que aprovant lleis no n'hi ha prou, despleguen els esforços en els camps de la cultura i la política per fer-hi front. És una feina de reinvenció col·lectiva en què els partits polítics conservadors es senten amenaçats perquè pertorba el cicle immemorial de reproducció de l'inconscient social heteronormatiu. La resposta conservadora és la negació de la visibilitat.
Tots els centres docents han de fer front al bullying, ara bé, és equivocat pensar que la lluita per les llibertats s'ha de desenvolupar només en les aules. Com en molts altres àmbits en els que l'horitzó perseguit és una societat més justa, igualitària, no violenta i lliure, les polítiques han de ser transversals per la qual cosa s'hi han d'implicar totes les institucions democràtiques. La fita ha de ser la visibilitat fins la normalitat del col·lectiu LGTBI, de tal manera que no sigui la por a l'exclusió motiu d'angoixa pels fillets i adolescents. La millor manera per fer front al bullying és parlar-ne i no quedar muts i quiets, objectiu que persegueixen els assetjadors. Estaria bé, en conseqüència, que més enllà de l'aprovació de les lleis, els ajuntaments, Consell i Govern Balear desenvolupessin programes per les llibertats LGTBI.
