L'escriptor Lluís Maicas ha penjat aquest tuit o piulada: «Saps per què ens tornaran a guanyar i ens tornaran a matar? Perquè no tenen principis, ni consciència ni escrúpols. Perquè són els mateixos amb uns altres noms, amb uns altres rostres, però fills del mateix odi, de la mateixa ràbia». Home, Lluís, vols dir? Les coses no solen succeir igual dues vegades. Marx assegurava que una tragèdia en primera instància podia ser una òpera bufa si es volia repetir. Bé, no exactament això, però ja ens entenem.
Qui són els que tornaran a guanyar-nos? I nosaltres, som els vençuts? Ens ho podem imaginar. Ells són els mateixos que, des del seu supremacisme i exercint la violència, han dominat les situacions sempre en profit seu. Des del temps del Conde-Duque de Olivares, d'abans i tot, fins a la Corte de los Milagros actual, han manat sempre al regne d'Espanya. Van decantar la Transició cap als seus objectius permanents; han interpretat les lleis ad domo sua o, si ha calgut, les han canviades, perquè eren i són els amos del cortijo, les anomenades classes extractives avesades a xuclar la sang de l'erari públic a conveniència. En connivència. «Ells són aquí entre nosaltres, potser amb rostres innocents», ens advertia Llach, el qual tot d'una es demanava «...però nosaltres on som?».
El seu cabdill va morir matant: Grimau, Txiqui, Puig Antich..., però els cadells han perseverat: els cinc a aquella església de Vitòria, els advocats de CCOO d'Atocha... 25 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i els assassins són al carrer i el condemnat es va poder presentar a eleccions municipals dues vegades, i com si res. Actuen en 'manada'. «És l'aplicació de les normes que heu de canviar, inútils, i per això cal formació de gènere (que no us ho creis) i educació sexual (que no voleu a l'escola)», tuiteja també la professora de Dret Margalida Capellà, farta de determinats jutges.
No és el robatori de dos pots de crema, Cifuentes. A tu ningú no t'ha enviat el whatsapp «Cristina, sé fuerte»? Tot el Règim és corrupte. Recordem els sacs de farina cisats per factòtums, el cas Matesa o l'oli 'desaparegut' dels dipòsits públics de Redondela igual que es van perdre els 5000 folis de la seua causa general. El president de l'Audiència Nacional era llavors un tal Mariano Rajoy Sobredo. Sí, son pare... Doncs ara igual, no més.
No tornaran, Lluís, perquè mai no se'n són anats.
