Aquest cap de semana passat, a la final de la Copa del Rey, hem tornat a ser testimonis d'una situació kafkiana: la confiscació, no només d'objectes perillosos, sinó de prendes de color groc. Encara que un dels colors de moda de la temporada sigui, precisament (cal mirar només mostradors), el groc. Heus aquí ironies de la vida…
Mentre, grups ultra i neonazis de tota mena passegen impúnement els seus símbols feixistes i la seva violència sense que rebin un tracte vexatori preventiu (a voltes ni tan sols executiu) per part de les forces policials. Entre tot aquest enrenou, s'aixequen veus que reclamen no mesclar la política amb la vida quotidiana però les mateixes veus que ho reclamen ho fan empeses, al seu torn, per un altre posicionament polític. Som éssers polítics, senyors! Deixem-nos d'hipocresies i comencem a reivindicar la democràcia, com a exercici lliure de la llibertat de pensament i d'expressió. Les manifestacions a premsa i xarxes socials, per part de particulars, col.lectius socials i certs partits polítics, està arribant a una esquizofrènia que frega l'absurd i que va, fins i tot, més enllà. La por i la repressió no són aliades d'un Estat de dret (si és que encara no ho hem deixat de ser). Cal reclamar un posicionament ferme de tots els partits que es diuen demòcrates davant de la situació que s'està vivint arreu (no només a Catalunya) i que és exercida pel partit al poder a l'Estat, juntament amb aquells que els donen estaló. Cal reclamar a ciutadans i ciutadanes que creuen en la democràcia un gir electoral que recondueixi governamentalment el que esteim vivint. És hora de prendre partit, de deixar-se d'ambigüitats i decantar-se, si veritablement hi creiem, per la llibertat!
