Demà se celebra Sant Jordi a Catalunya. És una de les festes literàries més importants del món; tal vegada la més important i coneguda. Els millors escriptors s'asseuran rere una taula i milions de lectors -o de compradors de llibres per regalar a d'altres- els adquiriran a les llibreries o a les parades dels carrers tancats al trànsit i, si en tenen interès, els dipositaran damunt aquesta taula amb devoció perquè els autors els signin. És una festa polida i multitudinària dedicada a un objecte meravellós: el llibre.
LES ROSES també hi tenen un paper essencial. Hi ha una coherència interna entre protagonistes. El llibre duu incorporat un relat i està format per fibres vegetals. La rosa també ens remet a un relat i, per suposat, està formada per fibres vegetals, entre elles, les espines. Enguany, no s'ha de ser un endeví, la rosa protagonista serà la groga. Cada vegada que veig una rosa pens en la rosa de la faula escrita per Monica Favaretto, alumna de primer de bàsica de l'escola De Amicis titulada precisament La Rosa i que recull Claudio Magris al seu llibre «El Danubi»: «La Rosa era feliç. Estava bé amb les altres flors. Un dia, la Rosa es va sentir pansida i estava a punt de morir. Va veure una flor de paper i li va dir: 'Quina rosa més bonica que ets!' 'Però si sóc una flor de paper.' 'Saps que estic a punt de morir?' La Rosa ja era morta i no va dir res més'».
Flors de tota casta i de tota mena de colors. De paper, de roba, de ceràmica. Blanques, vermelles, grogues, rosades, blaves. I també roses naturals que fan olor, tenen un tacte encisador i que, passats un dia, es pansiran. Però, a pesar de l'encertada faula, són les més belles que hi ha. Ja ho va deixar escrit Nabokov en el seu imprescindible llibre «Curs de literatura europea»: «Bellesa més compassió: això és el màxim que podem apropar-nos a una definició de l'art. On hi ha bellesa hi ha compassió, pel simple fet que la bellesa ha de morir; la bellesa sempre mor; la forma mor amb la matèria, el món mor amb l'individu».
A Menorca s'anomena Dia des Llibre aquesta data i no se celebrarà, com tots els menorquins saben, el dia 23 d'abril que, enguany, cau en dilluns. Hi haurà pobles que ho celebraran els dies 21 i 22 d'abril, durant el cap de setmana D'altres traslladaran la celebració els dies 28 i 29 del mateix mes.
MENTRE ERA A MENORCA em van convidar a presentar el llibre de Joan Lluís-Lluís as Mercadal. Em va saber greu dir que no. Amb l'escriptor de la Catalunya Nord guanyador del premi Sant Jordi de novel·la de 2017 vaig compartir editorial i una sessió fotogràfica als voltants del MACBA quan tots dos formaven part de la filera d'autors de RBA La Magrana. Vam deixar l'editorial quan va canviar d'editor i, fa uns mesos, Joan Lluís-Lluís va guanyar amb la novel·la «Jo soc aquell que va matar Franco» el premi més prestigiós de la literatura catalana. No he llegit el llibre. El compraré aquest Sant Jordi i el llegiré amb tranquil·litat passada la festa. Tenint en compte la trajectòria de l'autor és un cop segur. El protagonista de la novel·la «El laberint de les girafes» viatja a Madrid amb la intenció d'assassinar Franco. L'heroi de Joan Lluís-Lluís té més sort i, si ens hem de fiar del títol, assoleix l'objectiu. Dels llibres de narrativa llegits recoman ferventment «Això no és Amèrica». Puntí mai no defrauda. Domina la filologia, el llenguatge. Les històries que conta estan ben escrites, exploren els marges de la societat contemporània i són elegants com si haguessin estat escrits per Francis Scott Fitzgerald. Dels llibres d'assaig llegits recoman com una pregària que ha de ser atesa «Jo vos prec» de Toni Gomila. La generositat demostrada amb els escriptors, les entitats, les festivitats és recollida en aquest volum que és un pregó de pregons. Dels volums d'assaig no llegits recoman «Miró i els poetes» de Vicenç Altaió. És una joia. Miró es va relacionar amb els poetes i aquesta col·laboració va quedar reflectida en obres que acabarien sent universals. De poesia llegida no puc estar de tornar a recomanar «Ermita». És, al meu parer, el llibre de l'any pel que fa a la lírica. Jordi Llavina troba en aquest recorregut la culminació del seu talent que s'ha mogut amb persistència i sense aturall fins a l'actualitat. Dels no llegits el llibre de poesia «Era» de Jaume C. Pons Alorda. El poeta mallorquí és un espectacle de força, entusiasme i qualitat que aconsegueix concentrar en les seves cada vegada més valuoses obres. Aquestes són les meves propostes per aquests dies que es presenten on la literatura serà la protagonista i quarterades de llibres ompliran les taules de les llibreries i dels carrers de les nostres ciutats.
La quarterada fou una unitat de mesura que implantà el rei Jaume I després de la conquesta de Mallorca. Es definí com la superfície de terra que té quatre costats iguals de 40 braces del Rei que equivalen a 84,28 metres. La braça és la longitud entre els extrems de les dues mans amb els braços estesos, i la del Rei era de 2,107 metres, superior a la de la mitjana dels homes d'aquell temps. A Mallorca hi ha un refrany que diu: «Més val un dit en es front, que una quarterada a l'Horta»: significa que l'enteniment té més valor que la riquesa material. Comencem per un llibre. Bona diada de Sant Jordi!
